Un fil de llum- Anaïs Passanau Miró
Digue’m què puc ferper sentir-te més clar,
per sentir-te més a prop,
per escoltar-te millor.
L’horitzó em diu
que ets amb mi.
I no et puc veure,
però encara et puc pensar.
Els estels es submergeixen,
i els núvols han tancat els ulls.
La nit se n’ha anat,
el dia s’ha atrevit.
La terra està mullada,
l’herba va creixent.
Un fil de llum
m’il•lumina la cara.
Obro els ulls.
Veig els ametllers florits
des del balcó,
i, sense voler-ho,
m’adono que avui
l’orquídia li ha parlat al lliri.
S’han desafiat a estimar-se.
Els minuts salten,
les hores es desfan,
els dies es gelen.
Tu encara no has tornat.
Sé que no has de tornar,
i, per això, ja no faig llàgrimes,
sinó que és quan
l’essència de les coses desperta
que m’adono que ets amb mi,
que mai m’has deixat.
Que la terra continua
estant mullada,
que les papallones blanques
m’acompanyaran allà on vagi,
i, amb el soroll del vent,
és com em parles.
Etiquetes de comentaris: Relats 2013 Cat. B (de 16 a 22 anys)
Publica un comentari a l'entrada