Sols un paper- Ivet Dennís Montaña Pérez

Sols un paper- Ivet Dennís  Montaña Pérez

Jo, un tros de paper brut i “súper” ratllat, vaig ser rebutjat a la paperera, on vaig conèixer a un munt de papers que com jo havien estat rebutjats i tirats.Un dia estava escoltant uns passos i vaig saber que era el meu final , però no, de fet vaig anar a un lloc on vaig conèixer a altres papers també descartats.Hi havia un dolç poema, un conte de fantasia, un dibuix , un examen amb un 0......

Un cop em va agafar un home i em va ficar en una màquina on em van tornar a fer com nou i vaig pensar que tenia parts del poema, del conte, del dibuix, de l’examen . Vaig tornar a casa i allí em van reutilitzar però, aquesta vegada de manera diferent, doncs , vaig ser el confeti d’una festa de Nadal!

Quan em van escombrar em van tornar a llençar i , vaig esdevenir un llibre, un pòster, un fullet turístic, un paper d’embolicar regals xulíssim!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..... I vaig anar al contenidor BLAU i vaig tornar, anar i tornar , anar i tornar, anar i tornar, anar i tornar... De fet ja n’estic una mica fart de tant amunt i avall. Però ben pensat, és molt millor néixer cada cop que em llencen , que no pas deixar d’existir si tinc la mala sort de
acabar sent paper per encendre la llar.

L’altre dia m’ho vaig passar molt bé. Recordo que estava estirat en terra , perquè la mare havia fregat la cuina, i quan es va eixugar , vaig fer cap amb moltes més fulles de diari, al contenidor blau. Allí varem descobrir un mon màgic, doncs ens varem trobar amb cartró d’envasos de llet i amb uns motlles on diu que es fiquen el ous de les gallines dins la nevera.

Varem estar allí xerrant quasi un mes , i no paraven d’arribar més i més papers tristos, però quan portaven unes hores amb nosaltres, oblidaven la tristesa i reien sense parar.  Un matí es va sentir el soroll infernal d’un camió que s’apropava on érem , i un ganxo gegant de ferro, ens va agafar a tots plegats i ens va alçar . Després es va obrir la casa blava per sota, i varem caure a un contenidor molt més gran i fosc. El camió ens va dur durant moltes hores i tot fosc, a una fàbrica on ens van rebre amb molt soroll.
Un senyor que es deia Paco ens va abocar a una basa d’aigua bullint on ens va ofegar i ens va convertir en una mena de farinetes blanques , sense tinta, sense imatges , molt toves.
Més tard quan estàvem desmaiats, i ja no recordo com ho van fer, varem despertar convertits en un foli de paper totalment nou i blanc. No em feia mal res de res, però no vaig conèixer a ningú al meu costat. Ara era un paper més gran que abans, i no sabia que tenien que fer amb mi.

Vaig estar enrotllat dies i dies en un magatzem , fins que em van agafar i en van passar per una impremta on diu que em tallarien a trossos sense que em sortís gens ni mica de sang. Clar, sang sang no en tinc, però potser la tinc blanca , jo ben be no ho sé. Al cap d’unes hores vaig veure que estava sobre 499 fulls de paper blancs, i amb mi ja érem 500. No m’havia fet mal res, i no tenia cap tall per lloc. Havia tornat a néixer .

Desitjo que algun nen m’agafi i m’utilitzi per fer un dibuix a l’escola, o que em triïn per fer una revista de moda on m’ho puc passar molt divertit. De fet no sé on acabaré , i qui sap, potser soc el paper que ara mateix tens a la mà.