El misteriós home llop- Pep Reverter Sancho

El misteriós home llop- Pep Reverter Sancho

Un dia, cap a mitjans del segle XVIII, un noi jove decideix anar a visitar la seva tieta que vivia en un poble llunyà. Ella havia insistit molts cops en que hi anés i al final ell acceptà. Per arribar-hi calia agafar el tren. Era un trajecte de dues hores i es comprà el diari per passar l’estona.

Quan baixa del tren no veu ningú esperant-lo a l’estació. No hi havia ni carros, ni persones, i tot estava molt fosc. Fins i tot mirant en direcció al poble estava fosc. Com que feia fred i tenia una mica de por, no sabia què fer. Ell va pensar que si anava cap a casa de la seva tieta es perdria i no sabia si es trobaria algú per poder demanar ajuda. De cop, s’encén un llum dins l’estació. Tot content entrà. Hi havia un home assegut d’esquena a la porta, amb aparença de llenyataire, i tenia uns braços molt llargs. El noi el saludà, però ell no li va contestar. Tornà a saludar, però hi va haver silenci. Va decidir seure prop de la xemeneia a llegir una mica més el diari. Al cap d’una bona estona, el llenyataire se li va posar al costat sense ell adonar-se’n. El llenyataire li preguntà al noi si al diari parlava sobre les coses que últimament estaven passant al poble. De sobte, al noi li va agafar calor, va obrir la finestra i d’un cop d’aire s’apagà el llum i, per tant, només estaven il·luminats pel foc de la xemeneia. El llenyataire era un home de celles molt espesses, esquena geperuda, braços que li arriben gairebé al terra i ulls grocs.

El noi li va respondre que no.

—Doncs n’hauria de parlar —li replicà el llenyataire—. Resulta que una nit de lluna plena van trobar mort un be. Tenia tot el coll obert. Les marques eren d’un llop, i es pensaven que es tractava d’un que s’havia escapat de la resta dels seus companys. Després de trenta dies va tornar a passar el mateix, aquest cop la víctima fou el pastor, amb les mateixes marques al coll. La gent es va enfadar més, no era el mateix perdre un animal que a una persona.

Tots els casos van aparèixer sempre coincidint amb la lluna plena. Les altres víctimes foren un metge, un matrimoni i una noia que va anar a buscar aigua a la font. Ara s’han organitzat grups de gent que busquen el responsable, porten escopetes, i ja li han aconseguit disparat algun tret.

—Però... No han demanat ajuda a la policia? —pregunta el noi.

—No els cal, ja saben a qui buscar. En les empremtes que deixa es veu que sempre és el mateix, perquè li falta un dit de la pota dreta del davant. Totes les dones i les criatures s’han tancat a casa, mentre els homes busquen el culpable, i ja s’acosten cap aquí.

El noi començà a tenir por i es va aixecar per tancar la finestra que abans havia obert. Li demanà ajut al llenyataire perquè s’havia encallat i aquest, des de darrere, va fer força per tancar-la. Però el noi, alhora veu que li falta un dit de la mà dreta i...

No va tenir temps ni de cridar !!!