SantJordi ’13- Laia Solé Armora

SantJordi ’13- Laia Solé Armora

Hi havia un vegada Sant Jordi, un cavaller de l’edat contemporània. Un cavaller amb molts modals i molt eixerit. Al seu poblat hi havia una noia molt bonica, de bona casa i bona família, que diguessem li feia ‘gracieta’, bé diguem-ho clar, estava enamorat d’ella. Un bon dia, el sol estava meravellós i la temperatura era perfecta, un drac va atacar al poblat i Sant Jordi va tenir que protegir a la gent. Era el noi més valent del poblat i per això el protegia. Va pensar que si anava a buscar a la noia, el drac s’emportaria a les altres noies del poble, però si es quedava a cuidar a la gent del poblat, podria prendre a la seva enamorada . Però la seva ‘’noieta’’, no sabia on estava... Aquell drac estava furiós, tenia gana, i volia a noies maques, se les volia cruspir. Aquell drac amb un aspecte no molt agradable, estava molt enfadat. Sant Jordi que era un noi molt intel•ligent, va cavil•lar i cavil•lar, i va dir:


- Prefereixo, que un drac em mati a que es mengi a la noia que més m’estimo del món!, el drac en sentir aquelles dolçes i dures paraules, el seu petit cor es va encongir, i se’n va anar, deixant un rastre de petjades. D’aquelles petjades plenes de dolçor van sortir unes precioses roses.

Sant Jordi, va buscar a la noia, i la va trobar, i desde llavors, van estar units i van viure junts per sempre més.

Desde aquella data: el 23 d’Abril, els nois regalen roses a les seves enamorades i les noies llibres als seus enamorats.