No confies- Ana Maria Rentero Torres

No confies- Ana Maria Rentero Torres

Hi havia una vegada una nena, que es deia Angelica, estava molt trista des de feia temps. El seu pares no sabien què fer perquè s'animés, tot el que feien era inútil sol aconseguien que cada cop estigués més i més trista.

Un dia se'ls va ocórrer preguntar-li però no van obtenir resultats, ella els deia: "Estic bé no us preocupeu de veritat" però contra més deia que estava bé més es preocupaven.

Al seu pare se li va acudir pagar a un detectiu, però ell tampoc va obtenir resultats.

La seva mare va pensar que hauria de sortir més, conèixer gent nova i sobretot divertir-se, però res.

El seu pare va pensar pagar a algú perquè es fes passar per un amic i li expliqués els seus problemes. I va funcionar, al cap d'uns mesos li va contar el seu problema.

En descobrir-ho van decidir complir com més aviat millor, ella es sentia sola després que morís el seu gosset, li van comprar un altre gos, però només van aconseguir posar-la més trista, havien aconseguit que recordés encara més al seu petit i adorable Doby.

Un matí Angelica es va aixecar d'hora i va anar al menjador però quan li faltaven uns passos va escoltar el seu pare i el seu millor amic com li deia que li devia la seva part del tracte, Angelica es va enfadar tant que va decidir anar-se'n de casa i viure tota sola .

Va tornar a la seva habitació i va fer una corda amb els llençols del seu llit, la maleta amb totes les seves coses, va lligar els llençols a la maleta i els deixa caure lentament, quan ja eren a terra es va agafa al llençols i lentament es deixa caure.

Va agafar la seva bicicleta que estava al camí i es va dirigir cap al bosc. Allà es va trobar amb un jove que sol • licitava de la seva ajuda, però ella ja no confiava en cap home ja que només feien més que mentir la gent.

Però la compassió que li donava aquest pobre jove, era tan compassiu que el va pujar a la seva bicicleta, va girar i tornar al poble perquè el veiés un metge.

El metge li va dir que no tenia res greu que només estava cansat i famolenc.

Quan ja havia descansat i menjat li va donar les gràcies per haver-li ajudat, el jove li va dir que abans de anar-se'n l'esperés que havia d'anar a fer unes tasques que tenia pendents (va triga migdia a tornar).

Angelica li va dir que es dirigia a l'altra banda del bosc, li pregunta si podia acompanyar-la perquè es dirigia al mateix lloc, ella li deia que volia veure món i viure aventures, el jove en escoltar el seu somni li van entrar ganes de fer el mateix i des de llavors van ser bons amics, però un dia dirigint-se al bosc van veure una trifurcació ella volia anar per l'esquerre i ell pel dret, així que cada un va ser pel seu camí, a veure qui tenia raó i qui arribava abans.

Angelica en arribar al final del camí va veure que era al mateix situat que al principi, al cap d'una estona va aparèixer el noi estranyat que Angelica estigués asseguda sobre una pedra, van estar parlant i van decidir anar junts pel camí del mig, van estar caminant hores sense parar a descansar.

Angelica encara seguia sense confiar en els homes però quan estava amb ell, quan parlava amb ell era com si tota la resta desaparegués com si el seu odi s'extingís com si no hi hagués res més que ells dos.

El jove en veure llum al final del camí va sortir corrent, Angelica el va seguir, entra a la tercera casa del quart carrer a la dreta.

Angelica desorientada entra després d’ell però el que veu li fa sortir corrent en direcció contrària. El jove surt després d’ella vol explicar tot però no la troba.

Angelica arriba plorant a una font grandiosa i preciosa de diversos pisos, seu al costat mirant el reflex i odiant-se a si mateixa per idiota per fer-se il•lusions, per ximple.

El jove per fi la troba ella li diu que la deixi que no la miri perquè aquesta horrible, ell li diu que no li importa i li diu que la dona a qui estava abraçant era la seva germana perquè li havia dit que la seva mare havia mort i el seu pare estava molt malament i ella no sabia què fer.

Ella se’l va quedar mirant i li pregunta:

- ¿Segur què? - (Pregunto empassant saliva)

-És clar ximple-(La va interrompre i li eixuga les llàgrimes i donant-li una forta abraçada)

Van anar junts a casa de la seva germana on els convida a menjar i que descansin una estona que tenien pinta d'estar cansats de caminar.

L'endemà quan Ángela s'aixeca i es troba un camí de pètals de roses que va de la seva habitació fins al menjador, la jove baixa les escales seguint el camí fins al menjador allà el jove l'espera amb la seva germana i el marit, Ángela s‘acosta amb cara somrient. El jove li diu Àngela que si volia ser la seva dona, però Àngela no es fia de ell però l'amor que sent per ell és més fort que tot el dolor que li han fet, ella li contesta que sí, un segon després li sorgeixen tants dubtes tantes preguntes pensi que tot ha anat tan de pressa que no pot sortir bé.

Aquesta mateixa nit el parla amb el jove i ell li contesta és normal a penes ens coneixem però quan miro aquests ulls tan misteriosos, tan perforadors és com si et conegués de tota la vida jo et vull i jo sé que tu m'estimes així que estic segur que no tindrem cap problema en estar junts per sempre. L’endemà el jove li pregunta a Angelica si no volia que la seva família fos a la cerimònia ella li contesta que solament tenia mare (no volia que el seu pare fos), el jove intrigat li pregunta si podia conèixer-la, Angelica lo contesta que si però que abans la tenien que avisa per a veure si tenia tems o estaria a casa. Angelica truca a la seva mare a amagades per avisar-la de que estigues a soles el dia següent. Adia següent Angelica i el jove s’acomiaden de la seva germana i marit i s’endinsen al bosc per tornar a casa de Angelica la que no esta gaire contenta. Quan arriben a casa la seva mare es sola esperant-los a la porta, li dona una forta abraçada la qual deixa anar unes petites llàgrimes. Angelica li dona la invitació per a la boda i li demana que vingué que li faria molta il•lusió. La boda es celebrarà d’aquí a tres setmanes i que li agradaria que l’ajudes a fer els preparatius la mare accepta.

TRES SETMANES DESPRES:

La mare ajuda a Angelica a posar-se el vestit de novia el jove ja era al jardí de casa s’agermana juntament amb totes els convidats de repent comença a sona la musica que indica que la novia s’acosta, Angelica apareix amb un vestit preciós el jove al•lucina amb el vestit de Angelica. Angelica es col•loca al costat del jove i el reverend comença amb la cerimònia.

Quant la cerimònia estava a punt d'acabar el pare i el suposat amic de Angelica apareixen perquè el jove pugui s’avé la veritat i Angelica pugui arribar a perdonar algun dia