El noi somiador- Manuela Bouderaa

El noi somiador- Manuela Bouderaa

Hi havia una vegada una família que vivia molt humildement al centre d’un petit poble, creien molt en les supersticions antigues i les creences, cosa que afectava la seva relació social.

A la seva casa vivien un xiquet minut de deu anys, en Pol, i la seva mare, ja que el seu pare era militar i només el podien veure un cop a l’any.

En Pol tenia una vida ben misteriosa, era especial ja que li agradaven molt les coses irreals o sigui imaginàries.

Tenia pòsters penjats a l’habitació de fantasmes, llibres de fades, i sobretot tenia joguines de monstres! A la seva mare, al principi creia que si per a ell era divertit jugar amb coses imaginàries, doncs estava bé. Però després li va començar a molestar una mica ja que totes les converses que tenia amb el seu fill eren sobre coses irreals, totes les relacions o les coses que li interessaven al seu fill també eren irreals… O sigui que tenia una vida irreal.

Era una nit molt fosca quan el Pol es va quedar adormit i va començar a somiar que estava en un món ple de monstres, fades, unicorns…

Al despertar-se, li va semblar una cosa bastant estranya el seu somni ja que feia molts d’anys que jugava amb aquelles coses fantàstiques però mai havia somiat amb elles. Així que va anar a contar-li a sa mare.

La seva mare li va tranquil•litzar dient-li que ja que passava molt de temps jugant en aquelles coses fantàstiques, era del tot normal somiar alguna vegada amb elles… Així que el Pol es va quedar menys angoixat del que estava.

Però a la nit següent, torna a somiar el mateix i a l’altra també i l’altra… quasi portava un mes somiant en el mateix! Així que li va tornar a contar a sa mare.

La seva mare va començar a preocupar-se una mica ja que somiar un mes sencer el mateix era algo torbador.

El noi cada dia va començar a veure més imaginacions dels monstres que somiava. Eren com unes visions molt autèntiques, fins que la seva mare va decidir anar al psicòleg per que li revisés si tenia algun problema de la ment que calgués solucionar. Van anar i van tornar a casa però el noi continuava igual, jugava més i més fins que va arribar un moment que la seva mare va dir…

-I els estudis del meu fill??

En Pol només s’ocupava de jugar amb aquelles joguines, que pareixien hipnotitzats per ell. Un gran problema era que no es podia separar ni un moment d’elles inclús com hem vist a les nits somiava amb elles. El Pol tenia temor de totes les visions que veia, dels somnis, de tot el que passava… Així doncs, va decidir allunyar-se de tot allò que tard o d’hora l’acabaria perjudicant.

Però mentre estava tirant tots els records passats, va veure com una mena de visió. Se li va aparèixer un àngel que li diu que tot el que ha vist era real, que només ho veien les persones que creien en aquelles coses que la gent diu imaginàries.

Li ha dit que ell era especial i que tenia que difondre el missatge de la reialesa dels fets a tothom per a que creguin.

El temps anava passant i el Pol es feia mes gran, però sempre creia en el que li va passar, tot i que la gent a la que li contava deia que no estava bé del cap, ell sempre continuava amb el mateix esperit.