El futurista que va perdre la seva família- Ricard Solé Argany
Hi havia una vegada, en una casa, un home que volia anar cap al futur i cap al passat. Va estar molts anys i mesos intentant fabricar una màquina del temps. Finalment ho va aconseguir,però encara no sabia si funcionava i la va provar. Però encara no us he explicat el perquè d’aquesta idea que tenia al cap.Tot va començar quan tenia cinc anys, era temps de guerra ... En aquella època la vida era molt dura, en cada moment la gent moria i no parava de córrer per aquells carrers, per a buscar un lloc on amagar-se. Per sort, al nostre amic, no li va passar res. Després, quan ja no va sentir més tirs, el primer que va fer a part de sortir del amagatall, va ser mirar per la finestra per a veure si quedava algun militar de l’altre bàndol i com que no en va veure cap, va cridar al seu pare i la seva mare . No va sentir a ningú , i ho va intentar un altre cop. Llavors com que no els va sentir, els va anar a buscar. Però va veure que ja era massa tard.
I aquest va ser el perquè va construir aquesta màquina. Ell, molt decidit, per a canviar el passat de la seva infància, va pujar a la màquina i va retrocedir en el temps. Quan va arribar a la seva infància no hi va veure ningú, però per la finestra va veure al seu pare i la seva mare com ell els recordava . Ell mateix va veure un militar que els amenaçava. Va baixar al carrer i va impedir que passes res, els va cridar, dient: Pare! Mare!, però, és clar, ells no sabien qui era perquè ell era gran i en aquell temps ell era petit, però ell va estar tan feliç que li van sortir llàgrimes. Va tornar al seu temps, i va veure els seus pares allí, a casa seva, ells ja eren una mica vells. I es va sentir, l’ home més feliç del món.
Etiquetes de comentaris: Relats 2013 Cat. A (fins a 15 anys)
Publica un comentari a l'entrada