El cinema misteriós- Àngel Ramon Farga

El cinema misteriós- Àngel Ramon Farga

Marc és un jove de dotze anys, viu en una casa normal, en un barri normal... Tot era normal, fins que un dia va sortir amb un amic anomenat Lluc per passar la tarda.
Tots dos, van voler anar a fer una volta pel poble, desprès de fer una parada al parc, Marc va voler anar un poc més lluny, en Lluc va pensar-s’ho... Després de decidir-se, va dir que sí, però també li va dir que s’estava fent fosc i que la seva mare s’enfadaria amb ell, en Marc va fer un gest amb el cap per confirmar que si.

Tots dos van veure que s’havien allunyat molt de casa i van voler recular, però en aquell moment, van veure un carreró, ells, sense pensar-ho molt, van entrar. Estaven arribant al final d’aquell camí i van veure un cinema amb pinta d’estar abandonat, la curiositat d’aquests dos joves els va fer entrar. Allí van veure un projector que estava en funcionament que estava enfocant a una pantalla, els dos nois van seure a la primera fila i es van posar a contemplar les imatges que el projector transmetia. Es podia contemplar un paisatge del desert amb muntanyes de pedra, com si fos un paisatge de l’oest.

En Marc va anar al lavabo, no va tardar ni 3 minuts, però en arribar, en Lluc ja no hi era, Marc va tornar a casa seva enfadat perquè creia que en Lluc l’havia deixat penjat.

Quan va arribar a casa, va sopar un entrepà de llom i formatge. Abans d’anar a dormir, va trucar la mare d’en Lluc, perquè el seu fill, encara no havia tornat. Marc va pensar que encara estaria al cinema, llavors va anar amb els seus pares allí. Quan van arribar a la sala on els nois es van veure per última vegada, va passar una cosa molt estranya, de sobte en Marc i els seus dos pares es troben en el desert, això volia dir que la pel•lícula els va absorbir! Ningú dels tres entenia què passava i van decidir caminar amb direcció al sol, poc desprès van trobar una via de tren, que com totes, hauria de fer cap a una població. Quan van arribar, van veure que estaven en una altra època, estaven en una pel•lícula de l’oest.

Una jove d’uns 16 anys que passava per allí, es va fixar que eren forasters i els va donar una casa per viure, després de donar-li les gràcies per la seva amabilitat, els va explicar que han sigut absorbits per la pel•lícula, i també que no hi coneixia forma per a que poden sortir.

L’endemà, aquella noia els hi va explicar tot el que sabia sobre aquest lloc i què havien de fer per viure millor:

- Hi havia altres persones que també van ser absorbides per la pel•lícula.

- Per sobreviure havien de buscar una feina.

- Aquest poble està governat per l’alcalde, una persona molt dolenta (el dolent de la pel•lícula).

- Recordeu diàriament la vostra vida del segle XX, hi ha gent que no recorda ni com s’anomenava el seu poble.

L’alcalde va obligar el pare d’en Marc a treballar a les mines d’or, la mare va demanar treballar en un bar per ser cambrera i Marc es quedava a casa observant per la finestra la gent del poble amb l’esperança de trobar al seu amic, però només veia persones carregant sacs, portant carros... Des del dia que va arribar fins ara, només havia vist cares tristes o serioses, ni una rialla. També se n’havia donat que el sol no es movia del seu lloc, era com si la pel•lícula estigues parada, això volia dir que la pel•lícula tampoc no avançava, que la pel•lícula no acabaria.

Desprès d’un mes amb la mateixa rutina de sempre, en Marc va sortir de casa per comprar aliments amb els diners que els seus pares havien guanyat. Va arribar a la botiga i va veure un treballador de la seva edat, era en Lluc, que estava treballant per a un home que li pagava amb menjar i un lloc per dormir. En Marc el va saludar però en Lluc no el coneixia, va oblidar el seu passat. Desprès d’una estona intentant fent-li recordar les vides que tenien abans al seu amic, en Lluc encara no se’l creia, però en Marc continuava insistint fins que el seu amic l’abraçà, i li agraí recordar-li el seu passat.
Des d’aquell dia, en Lluc i en Marc van viure al mateix lloc. A la nit, quan ja hi eren tots a casa, el fill digué que per sortir de la pel•lícula haurien d’acabar-la. El dia següent el pare i la mare van estendre aquell rumor.
Després de dues setmanes, es va reunir a la plaça central tot el poble. Allí van aclarir com s’acabava una pel•lícula de l’oest, guanyar al dolent, però per això necessitaven herois amb molt de valor. No va ser problema, tots es van oferir voluntaris per tal de poder tornar a casa. De sobte, el sol va començar a moure’s, la pel•lícula va ser desembussada.

Durant tot un dia van planejar la manera de guanyar al dolent. L’endemà els dos joves havien de ser valents, ja que la seva vida perillava molt més que la de ningú. Es van dirigir a la mansió de l’alcalde que estava al costat de la comissaria i van trucar a la porta, van demanar la llibertat del poble per tornar a casa, l’alcalde va riure una estona, es va posar seriós i va ordenar que els capturessin, van començar a córrer fins arribar a la plaça central, allí els esperaven els habitants del poble amb armes de foc, el pla estava sortint un èxit, van disparar als policies (dolents) i van acabar amb tots, la meitat eren ferits a terra i l’altra eren morts, de tots els dolents, només va quedar il•lès l’alcalde. En aquell moment, va demostrar la seva covardia llençant la placa, la pistola i el barret a terra, va pujar en un cavall i va córrer cap a la primera direcció que se li va ocórrer.

Van derrotar el dolent, en aquell moment totes les persones van començar a recordar la vida que tenien abans i, de sobte, tots es van veure asseguts a les cadires del cine. Li van donar un final a la pel•lícula! Ja són a casa!