El diamant més bonic del món - Cristina Rocamora Ardèvol

El diamant més bonic del món - Cristina Rocamora Ardèvol

Vet aquí el que em va passar: era un dia de tardor i les fulles d’alguns arbres
voleiaven per davant meu. De sobte vaig sentir un soroll darrere de casa meva. Jo, hi vaig anar amb una correguda i quan era allà, no hi havia res. Només em vaig fixar amb un gat negre que, tranquil•lament, jeia a l’altra punta de carrer.
- L’has fet tu, aquest “fffft!”, petit? – Li vaig preguntar amb un to divertit.
Ell no em va respondre i em va clavar la mirada mentre girava cua.
- Vaja! Em penso que no li he caigut gaire bé. –Em vaig dir de camí cap a casa.
En arribar, la meva mare, em va fer un petó a la galta i em va preguntar com
m’havia anat l’escola i jo li vaig explicar fins i tot el del gatet.
- Vés per on! – Em somriu la mare. – Jo, quan estava estenent els llençols, he vist un gatet negre que, quan m’ha vist, ha vingut a la terrassa i li he donat una mica de peix del que havia sobrat de dinar.- Explicava ella.
- On era? – Li vaig preguntar interessada.
- A la teulada de la casa dels veïns. – Em va explicar la mare.
- Vam pujar a la terrassa i em vaig fixar que no era aquell gat el que buscava.
- El gat que he vist portava un collar blau. – Vaig dir decebuda.
- Em vaig dutxar i em vaig posar a fer els deures. De sobte, quan el sol es ponia, vaig veure la silueta d’un gat en mig de la llum.
- Què vols? – Li vaig preguntar.
- Que guardis el diamant felí. – Em va contestar.
- Què es això? – Vaig preguntar tota encuriosida.
- Nenaaaa! – Es va sentir per les escales.
La mare va aparèixer per la porta amb un nou gatet negre en braços. Jo, el vaig
agafar i li vaig dir:
- Au, petit. Digues hola a la teva nova casa.
I vaig entendre que aquell era el diamant més bonic del món.