Cosmètica futurista- Mireia Giné

Cosmètica futurista- Mireia Giné

Any 2028 a Shanghai, en un carrer cèntric de la ciutat. Edificis sencers il•luminats de publicitat: marques de cosmètics, electrodomèstics, companyies aèries, perfums, roba, telèfons mòbils d'última generació, cotxes, destinacions, immobiliàries. Una bogeria. Caminar per aquests carrers marejaria fins i tot al perfecte consumista.


Surt al mercat xinès una crema femenina per les arrugues, una innovació que en tan sols poques setmanes n’augmenten les vendes i s'escampa espectacularment per tot el món. Els resultats són visibles en poc més d’un mes. Aplicant-la cada matí a la pell prèviament relaxada i que hagi respirat durant la nit, fa que l'arruga es torni gairebé invisible ràpidament.

La crema no és assequible a totes les butxaques, sobretot a la Xina, on ha nascut el producte. El preu de venda al públic és d’uns dos mil dòlars. Per a veure realment els efectes, o depenent de l'edat de la dona, el que aconsella la marca és fer el tractament durant sis mesos. Tenint en compte que si s'aplica cada dia (aquesta és la condició), la clienta ha de comprar com a mínim 3 potets, cost d’uns sis mil dòlars en total.

Per algunes burgeses això és un somni, un diamant. Es poden acabar amb les intervencions quirúrgiques, una crema a la pell, d’esforç mínim, pot donar aquests increïbles resultats. Una dona de seixanta anys pot arribar a aconseguir la pell d’una de vint-i-vuit. Quanta celebració femenina per aquest naixement victoriós en la cosmètica!

La imatge publicitària d'aquesta marca és Eulàlia Bladé, una riberenca exòtica instal•lada a Shanghai que avui és una de les models més ben pagades del món. L’empresa que disposa dels recursos per contractar-la, fa una inversió multitudinària. I les vendes estàn assegurades un noranta per cent. Moltes joves, i no tan joves, s'hi volen assemblar.

El que ha sorprès d’aquesta model és que ha treballat en reportatges televisius sobre l'espiritualitat, les desigualtats mundials i la condició de la dona en aquesta època.

La majoria de seguidors són consumistes que es limiten a veure-li cos, cara i melena morena llarga, el costat més mercantil; i la contrastada vessant més humana, menys comercialitzada, la que resta encara a l’ombra.

És curiós perquè tot i dedicar gran part del seu temps a promoure aquesta vessant trascendent, part de la societat no la valora més enllà d'una marca de cosmètics.

L’Eulàlia viu amb molt poc, molt. Va a la feina amb bus, vesteix amb roba de baix cost. No té cotxe i viu en un estudi de quinze metres quadrats. Menja per menys de dos euros al restaurant xinès de la cantonada, amb trenta cèntims té un bol d’arròs.

La model menys cotitzada té xòfer, cuiner, gosset i àtics a París, Nova York o Londres.

I amb els diners de les cremetes o publicitats que fa contínuament els envia a diferents organismes mundials: investigació de malalties cròniques, orfanats xinesos, del Nepal, ajuda a entitats budistes, exiliats tibetans, ha construït seixanta escoles a diferents països de l'Àfrica (i paga ella cada mes el sou de tots els mestres, com el menjar de la cantina dels nens), ha obert centres per a nens que no tenen accés a activitats extraescolars com aprendre música i idiomes, filosofia, natació, escalada...

L’Eulàlia ha creat enemics. Més enemigues però. Cap model està disposada a renunciar a l’ambició, el poder, el domini, l’èxit de ser admirades per lluir cos i pits.

Ella viu molt tranquil•la, diu que la seva cara exòtica ven i que la feina ha anat a ella. Passar un matí dins d’un estudi amb un fotògraf, un perruquer per ella, una maquilladora i un equip de vint persones diu que no li costa absolutament cap esforç.

Si guardés tots aquests diners per ella, no hagués pogut fer possible que moltes famílies visquessin felices. Dóna més de mil llocs de treball, a part d'un secretariat que s’encarrega de rebre totes les centenars de demandes que li arriben cada dia.

L’Eulàlia diu que mentre tingui la cara bonica jugarà a aquest joc. Un cop s'acabi, té en ment un projecte revolucionari: una crema que farà somriure a la gent. No té més, serà una crema que farà pessigolles.