Un viatge de somni - Montserrat Pelejà Busom

Un viatge de somni - Montserrat Pelejà Busom

Piiiiiiiiiiip! Sona el despertador, significa que m’he d’aixecar per anar a treballar. Malgrat això, avui, és un dia ben especial, és el meu aniversari. És 3 d’agost de l’any 2019. En faig 35. Estic lluny de casa.
Visc juntament amb el meu marit, l’Alvaro, el vaig conèixer en una Conferència Mundial de Voluntariat Juvenil celebrada a Panamà l’any 2008. A partir d’aleshores, vam començar a establir una relació, viatges amunt i avall entre Catalunya i Panamà; finalment, avui, ja no és així, hem format la nostra pròpia família i vivim a Ciutat de Panamà, prop del parc Omar. Vivim amb el nostre fill Jardiel de set anys i les nostres dues filles bessones l’Agda i la Melinda de quatre; tanmateix, n’hi ha un en camí, es dirà Agustí.
A l’Alvaro i a mi, ens agrada respectar les tradicions i costums de cadascú, així que, simplement, intentem complementar-les. Per això, no descartem venir algun dia a viure a Catalunya. D’altra banda, un altre exemple són els noms dels nostres fills i les nostres filles, alguns d’origen panameny i d’altres catalans. A casa, utilitzem una gran barreja de llengües, des del castellà fins al català o l’anglès; a vegades, dubtem a quin país vivim.
Avui, l’Alvaro recollirà l’Allan i les nenes amb la busita. Llavors, ens trobarem a casa i aprofitarem per anar a donar una volta pels Pueblos, un centre comercial situat a l’aire lliure.
Poso les claus al pany. Les llums estan apagades, no se sent cap soroll. L’Alvaro, l’Allan i les nenes haurien d’ésser allà, suposo arribaran més tard.
Obro el llum i sento SORPRESA!! Sí, és una bonica sorpresa. Han preparat un sopar de gala, la passejada l’haurem de deixar per un altre dia – em diu l’Alvaro-, però, això, per mi no es cap problema. La casa és plena de gent, no hi cap ni una agulla més.
De segon plat, pa amb tomàquet i embotit i, després, el típic pastís amb trenta-cinc veles, ni una més ni una menys. Déu-n’hi dó! Aquesta xifra comença a espantar. Els infants canten Anys i anys per molt anys! Se la saben d’escoltar-la al programa del Club Súper 3 a través del Canal Internacional. Després del pastís, em donen els regals, un vestit, una rosa preparada pels petits... i, finalment, un sobre. L’obro, en l’interior, hi ha un escrit: VIATGE DE SOMNI.
Tanco els ulls. Quan em desperto, sóc a Riba-roja d’Ebre, un petit poble de Catalunya, on l’Ebre es fa català. Estic a casa de la meva iaia, em demana que vagi a comprar el pa i redoltets a Ca Nicolau, els farem amb xocolata cuit.
El meu iaio està a la sort i el tiet ha anat a donar menjar a la mula i a les gallines. Ahir, va néixer un conillet nou. Ja l’hem batejat, es dirà Lixu.
Quan acabi d’esmorzar, aniré al curset de natació amb el Manolo, el monitor de natació de tota la vida. Després, aniré al Casal d’Estiu. Avui, pintarem la paret del Club Nàutic.
Ja hem acabat de pintar la paret, així que agafem un patinet i donem un tomb pel riu. A l’aigua va! Estic xopa, m’han tirat al riu, anava vestida. Per sort, fa molta calor i l’aigua està boníssima!
Després de dinar, torno a agafar la motxilla, vaig a recollir la Mariona i anem al Barri de Santo Domingo. Allà, hem quedat amb la Jéssica i la Clàudia per anar a la piscina. Després del bany, anem a jugar a cartes al pavelló mentre mirem com juguen els nois a futbol.
Demà, comença la festa major, ja tinc el vestit a punt. Aquest any sóc la Pubilla de Riba-roja d’Ebre. Em fa molta il•lusió! Durant molts anys, he somniat aquest moment.
Avui, som el dia de Sant Bartomeu, després de la missa, toca la cursa pedrestre, és una gran tradició en aquest poble. Arribem a casa amb la gallina i el conill blanc, uns amics del meu padrí, l’han guanyat i li han regalat. Hem estat l’enveja del poble. Sense córrer i amb els millors regals a casa. Fantàstic!
Els sons de la música, la gent mudada, els nens i nenes corrent amunt i avall, les coques, la plaça plena... un moment irrepetible que es repeteix any rere any en la memòria dels riba-rojans. L’hereu, els fadrins, jo mateixa com a pubilla, i les damisel•les, hem dansat la típica jota riba-rojana juntament amb la resta de riba-rojans.
Aquest any, ho tinc ben decidit, faré puenting des del pont. La meva mare no em deixa, però decideixo jo; així que un, dos, tres... i salto. Quina emoció! Ha estat una experiència fantàstica!!
Les festes d’estiu s’han acabat. Avui, tots els que ja no viuen a Riba-roja, han tornat a casa.
Bona nit iaia, bona nit iaio, bona nit tiet Juanito, me’n vaig a dormir. Fins demà al matí!
Em desperto, estic al costat de l’Alvaro, li dono gràcies pel regal i li explico que aquesta nit ha estat màgica, una de les millors de la meva vida.
He visitat els meus iaios, cosins...; en definitiva, tota la meva família a Riba-roja d’Ebre. He recordat moments inoblidables de la meva infància que havia viscut en aquest petit poble de la Ribera d’Ebre, on l’Ebre es fa català. Una vila que desprèn una màgia especial i que atreu a la seva gent.
Algun dia, en un futur, l’Alvaro i jo tenim l’esperança de viatjar a Catalunya acompanyats dels nostres fills. La meva il•lusió es mostra’ls Riba-roja, el seu riu, les seves cases, la seva gent..., les seves arrels catalanes.