Un món per un pastís- Beatriz Prada Atencia

Un món per un pastís- Beatriz Prada Atencia

Ja fa molt de temps de aquesta historia. Això era un família de sis persones, que no estava passant per un moment de la seva vida molt important, ja que per culpa de la crisis no tenien molts de diners per sobreviure.

Aquesta família, com ja he dit ho estava passant molt malament, però ara tenien un altre problema molt important, que arribaven les Nadals, i els nens de la casa eren petits i no sabien que en realitat, els Pare Noel, i els Reis Mags no existien. Però ells escrivien les cartes igual i les entregaven als seus pares per a que li donessin al Pare Noel i al Reis Mags.

Els seus pares que llegien les cartes, i miraven tot els regals que demanaven els seus fills i que ells no se podien permetre comprar-li, els ficava molt trists, ja que los nens estaven molt impacients de que arribes lo Nadal.

Un dia el pare va decidir que parlaria en la filla més gran, que ella si que sabia la veritat sobre el Pare Noel i els Reis Mags.

Va estar parlant de que no els podria regalar res pers Nadals a ningú perquè no tenia diners i que segurament els costaria aconseguir menjar per a aquells dies tan importants. Ella va estar parlant en el seu pare i li va dir que o entenia,i que no es preocupes per los regals, i que ella intentaria de alguna forma ajudar-los.

Unes dos semananes abans de acabar l’escola aquesta nena va tindre una idea mol bonica, i intel•ligent. Aquesta idea consistia en que ella faria pastissos, cocs i postres artesans i els vendria a pastisseries, o els vendria al mercat.

Bé un dia la nena es va ficar a cuinar i va fer molts de postres, però resulta que la seva família, no estava d’acord, en què treballes ella, perquè era molt menuda, i li van dir que no podria ser la idea que havia tingut i que moltissimes gracies per intentar ajudar-los, però que no podria ser.

Ella es va desil•lusionar molt perquè ella volia ajudar, i perquè li agradava molt cuinar per als altres.

Bueno ella en les ultimes setmanes de escola, es va emportar trossets dels pastissos que havia fet per a esmorzar, i les seves amigues ho veien i ho provaven, un dia va portar un bon tros de pastis, i això que o va provar la seva millor amiga Laura, i resulta que el pare de la seva amiga tenia una pastisseria molt bona

Bé resulta que la Laura va parla amb el seu pare, i li va dir que si li podria comprar pastissos, perquè la familia de la seva millor amiga o estava passant molt mal econòmicament. El pare s’ho va estar pensant això que li va dir la seva filla i finalment va decidir que li podria anar be per a la seva empresa.

L’Home va estar parlant amb la noia i li va dir que si ella feia els pastissos, ell li compraria i així podria guanyar alguns diners, ella va dir que si que tenien tracte. Però ara el problema que tenia és que els seus pares no la deixaven que treballes ni fes res, perquè era molt menuda o jove.

Ella va decidir que ho faria igual, i que aprofitaria mestres els seus pares treballaven i ella faria los pastissos i postres.

Bé la nena va anar fent los postres i els va anar venen al pare de la seva millor amiga, ella va anar guanyant molts de diners i a poc a poc va anar comprant coses per a menjar per als Nadals i també va comprar alguns regals per als seus germans.

Bé ja quedava poc per a acabar el col•legi, i tenien de fer un esmorzar per a l’últim dia de clase, però ella va dir que no podia participar perquè no s’ho podria permetre, llavors tots senrien d’ella perquè era pobre. Llavors la seva tutora Carmen va parla amb ella i tota la clase i va dir que no farien un esmorzar, sino que cada u portaria algun menjar típic de casa seva. La professora va fer tot això perquè ja que la seva alumna no s’he podia permetre pagar l’esmorzar i era molt bona cuinera, volia que participés.

Bé resulta que la noia va fer l’esmorzar casolà per a classe, i va seguir treballen per al pare de la seva millor amiga Laura, fins que un dia un gran cuiner molt important va anar a comprar a la pastisseria del aquest Home i va provar un pastís dels que havia fet la nena.

Li va agradar tant aquest pastis que li va demanar la recepta al pastisser i li va oferir que treballés per a ell i la seva gran empresa” Un món per un pastis” i el Home no va poder acceptar ja que sabia que ell no havia fet aquell pastis.

Aquest Home li va explicar al cuiner que ell no havia fet aquells pastissos, que li comprava a una nena que els feia, i li comprava perquè la seva família no estava molt be ecònomicament.

Aquets cuiner va quedar tant impressionat per el que li van contar, que va decidir d’ anar a veure a aquesta nena, i provar que el que li deien era veritat. I era així el que li havien dit era veritat la nena era molt bona pastissera, i ella era la que feia els pastissos.

El chef va decidir de contractar a la nena quant fos una mica més gran, perquè ara era molt jove.

De moment la nena seguia fen els pastissos per al pastisser i seguia guanyat alguns diners, per a la seva família.

Ja era el dia de portar l’esmorzar cassola a classe, i la nena el va portar, quant tots els seus companys van provar el que havia fet, li van demanar perdó, perquè la nena era molt bona cuinera per a ser tant jove.

Era el dia de Nadal i els pares d’aquesta noia no estaven molt contents, perquè no tenien cap regal per als seus fills, i no tenien un bon menjar, fins que la nena va parlar amb els seus pares i li va explicar tot el que havia passat i estava passant. La nena els va ensenyar tot el que havia pogut aconseguir amb aquestos diners: els regals,el menjar...

En principi es van enfadar una mica perquè la seva filla no els havia fet cas, però desprès es van ficar mes contents perquè tenien alguns regals per als seus fills, i un menjar bo.

Els seus germans es van ficar molt contents, perquè tenien el que havien demanat.

Al cap d’uns anys la nena ja era més gran i ja tenia anys per a treballar, llavors es quant es va posar a treballar per al chef i llavors ja va poder ajudar als seus pares en el que pogués.