La cala dels somnis perduts- Mar Beltran Subirats

La cala dels somnis perduts- Mar Beltran Subirats

Sara Tutusaus, era una nena d´onze anys, morena amb el pèl negre com el carbó i el ulls marrons com la terra. Filla d'enginyer i arquitecta.

Durant les llargues nits d’hivern a l’amor de la llar de foc, els seus familiars, al ser fills de pescadors, li explicaven tot un fotimer de faules i contalles amb la mar com a rerefons.

Malgrat que la majoria de personatges eren fantàstics, ella s’ho empassava tant be com una xocolata calenta en ple hivern.

Aquell grapat d'éssers mitològics havien sortit del bestiari català.

La Sara era bona estudiant, i fent honor al seu cognom, posseïa un expedient acadèmic brillant, majoria de notes eren encel-lents .Però vet aquí un dia va suspendre un examen matemàtiques perquè el mestre era un ós. Quin tràngol; Mai havia suspès un examen i no sabia com ho diria als pares. Així que en sortir de l’escola per la tarda, va enfilar cap al Passeig Marítim per pair bé el neguit que la trasbalsava i la forma d´assumir aquella barrabassada.

Mentre passejava enfilar cap a una cala desconeguda, era petita i amb la rebufada de les ones que t’acariciava com si fos suau brisa del desert.

La Sara es va adonar de que algun ésser estava nedant cap a la cala molt ràpidament ,no era un peix ni una persona.

Era una sirena!

Sara es va fregar els ulls i no ho podia creure. La sirena tenia una cua blava com el mar, els cabells marró fort com la fusta, i els ulls grisos com la cendra. La sirena es va acostar,li va dir:

- Em dic Esmeralda, sóc la princesa de Domino’s.

- Com és que has vingut cap a la costa?

- Això et volia dir,estava donant un tomb i t´he vist aquí, a la Cala dels Somnis perduts.

- Com que la Cala dels somnis perduts?

- Sí, abans els nens acudien a aquesta cala en busca d'ajuda d'éssers mitològics com nosaltres les sirenes.

-Això és més o menys el que m´ha passat a mi.

-Què t´ha passat?

-He suspès un examen de matemàtiques perquè el mestre és un os.

-De vegades les coses no són tant dolentes com ho pareixen.

-Sí,ja ho sé. Però és la primera vegada que em passa.

-Jo et podria ajudar.

-Faré el que em demanis.

-Només has de seguir-me i confiar en mi.

L’Esmeralda li va llençar un encanteri a la Sara per poder respirar sota l´aigua. La Sara, junt amb la sirena van enfilar cap el seu regne submarí de Domino´s Després d´una llarga estona d´anada, per fi va arribar:

- Aquest es el meu regne. T’agrada?

- Sí té una bellesa digna d´un conte de fades.

- I tant ,però ara veuràs com era el nostre regne quan ens van atacar les musses.

- Què va passar?

- Abans, les sirenes tenien una veu admirable, casi tan bona com la de les musses. Un dia una mussa ens va reptar a veure qui cantava millor .Les sirenes van guanyar així que les musses van decidir venjar-se, destruint el meu regne Domino’s.

Sara i Esmeralda ja havien arribat al regne perdut. El van contemplar una mica i se’n van tornar cap a Domino’s. En arribar, Esmeralda va anar cap a la seva habitació junt amb Sara, i la sirena li va donar un collar amb un corall màgic.

Però la sirena li va dir:

- Això t’ajudarà, però has de tenir molta confiança en tú mateixa. Ah! Una cosa: No li has de dir a ningú que t’he ajudat.

- Moltes gràcies Esmeralda. T’ho juro. Tindré més confiança en mi mateixa i no li diré a ningú el que ha passat avui a la Cala dels Somnis Perduts.

Esmeralda va a portar a Sara a la cala dels somnis perduts i es van acomiadar. Al dia següent la Sara va repetir l’examen i va treure un 10.

La Sara va tornar a confiar en ella mateixa i per això va aprovar.

La clau del corall màgic era la constància i la confiança en ella mateixa.