Trenta- Jose Juan Mestre Princep

Trenta- Jose Juan Mestre Princep

Eren les set del mati quan la llum radiant del Sol estiuen ja entrava per la finestra i em començava a despertar quan vaig recibir un Whatsap.

-Bon dia felicitats Jordi!!- deia la meva amiga de la infància Sara-

Vaig kedarme un estona en la vista perduda pensant en aquelles paraules. Em sentia estrany, com si estes perdut i realment estava perdut. Al meu cap domes començaven a sortir preguntes com: Com a passat el temps?, Que he fet en esta vida?, Que faré a partir d’ara?,... Eren moltes les preguntes però no tenia respostes.

Avui tenia de ser un dia d’alegria i festa, tothom em felicitaria i jo seria el centre d’atenció però contràriament al que seria normal jo estava trist.

Al cap d’uns minuts vaig sentir el sorollet de que havia arribat un altre Whatsap però era incapaç de mirar que dia. En ves d’això vaig pensar en el meu mòbil androi que feia dos setmanes que tenia. El vaig comprar perquè tots els de la colla es parlaven pel Whatsap i sense ell no mai m’enterrava de res, a part si no tenia un Mobil d’última generació no es cansaven de dir-me que estava desfasat.

Em venien records melancòlics de la infància, dels meus iaios, els meus primers amors que realment van ser fracassos, dels dies estudiant per a la selectivitat i dels meus anys d’estudiant universitari que tenia de menjar-se el mon.

Un altre pitit del Whatsap tornava a sonar, devia ser un altre missatge sobre el mateix tema que feia que estes enfonsat. No mirava els nous missatges però no calia ser molt intel•ligent per saber que deien. I es que en el Facebook tothom sabia que havia nascut el 2 de juny. Visca el mon global i les xarxes socials.

Jo no els creia quan ho deien, creia que eren exageracions però era totalment cert. La crisis dels trenta existeix. Segurament dema estaré millor?