La família dels guerrers- Kieren Andreus
La família dels guerrersJuny 19 de 3000 a.C. La vall de Song Hong (Vietnam)
Una nit un valen guerrer del neolític estava defensant la ciutat quan de sobte un dels tribus costaners va començar a atacar. En el poble del guerrer que es deia Yoakim sols tenien 15 soldats i el cap del poblat neolític pero els de la tribu costanera tenien 50 soldats.
El cap del poble de Yoakim ell sent un home de forca no cervell va dir que comencin a atacar, pero ja es podia veure que no podrien sobreviure. Al cap de 7 minuts sols n’hi quedaven 5 homes del poble de Yoakim i n’hi quedaven 30 homes a l’altre tribu, pero el cap o més ben dit el rei del poble de Yoakim ya s’havia mort. Pero el Yoakim tenia una família que salvar asta tenia tot un poble que salvar, ell va cridar molt fort:
-Per el poble!!!!!!!!!!!!!!!
I tots els seus 4 homes van atacar pensant en la salvació del seu poble i les seves famílies que necessitaven salvació.
La batalla era immensa, i ja sols quedava el cap de l’altre tribu pero el Yoakim estava ferit i sols tenia un home amb ell.
Tots tres el Yoakim, el cap de l’altre tribu i l’home del Yoakim van quedar en silenci per un minut mirant la qualitat de morts que hi havia.
El Yoakim va mira el cap de l’altre tribu i li va dir:
-Tot això per unes simples joies, tots es teus homes i els meus morts tot per unes simples joies.
I el Yoakim el va matar.
Pero el següent dia el Yoakim no es va despertar per culpa de la ferida infectada.
Abril 21 de 2564 a.C. Memfis (Egipte)
Un Princep que es deia Khnum com el deu que va crear els humans, va embarcar en una missió del comerç pero ell creia que podia portar el mínim de soldats perquè tots penessin que era molt valent. Havia de portar menjar a un poble prop d’Elefantis a traves del riu Nil i sols portava 10 soldats amb ell. Tot anava estupendament fins que van arribar a Elefantis per descansar.
El alcalde d’Elefantis era molt envejós i volia tot el aliment per ell. L’única problema que tenia l’alcalde era que els soldats del Princep portaven la roba que els 100 soldats de
l’alcalde. A l’alcalde no li va importar gaire i quan el Princep estava a punt de marxar se’n
recorda que no va fer un peto de bona sort al seu anell especial feta d’obsidiana. Els
Seus soldats el criden dient:
-Socorro, socorro que ens ataquen.
Tots els soldats del Princep i de l’alcalde portaven mascares del deu Anubis perquè eren
mascares de guerra.
Era una lluita confosa perquè ningú sap qui es qui un dels soldats del Princep va marxar cap a
Memfis per dir al rei el que estava succeint a Elefantis. Quan va arribar el rei al cap de 3 dies
amb els soldats ja estaven morts absolutament tots. Els Egipcis normalment tallen un dit de
cada enemic que s’havia mort, però en aquest cas no sabien diferenciar els enemics dels seus
soldats. I van haver de talla els dits de tothom. Un dia després van tallar un dit i van trobar un
anell feta d’obsidiana i el van donar al rei.
Maig 28 de 1916 Trinxeres Alemanyes (Europa)
Els anglesos sols havien construït els avions per fer fotografies dels enemics, però ara
necessitaven avions amb armes. Tenien una problema molt greu, que tenien el motor amb
aletes i si torquessin una de les aletes amb les bales caurien.
El Arthur era un soldat amb la punteria més bona de Gran Bretanya per això el van ficar en
un avio per provar la nova teoria de disparar.
Els van enviar per fer unes fotos de les trinxeres alemanyes i es van trobar un avio alemany
que feia servia la mateixa tècnica. Aquella tècnica era de fer servir un Lee Enfield.
El Arthur treu el Lee Enfield i comença a dispara però no pot tocar.
La artilleria alemanya de les trinxeres el veu i comencen a disparar al Arthur i el toquen
No es va sentir res del Arthur mai més.
Juny 6 de 1944 D-Day Platja Omaha (França)
El John era el general i també era l’únic home que no tenia por de el que podria succeir quan
desembarquessin. Un dels seus Subcaps que era molt amic del John li va preguntar:
-Quin anell més bonic que tens don l’has tret
I ell replica:
-Es d’obsidiana i me la va donar un egipci dient que el Princep no va morir o alguna cosa així
Tots es preparen per desembarcar.
Quan van sortir els alemanys van començar a disparar alguns soldats es van ficar davall de l’aigua perquè sabien que les bales no podrien penetrar bé. Això era cert però s’ofegaren del pes de l’equipament que portaven.
Al final van matar tots els alemanys però sols n’hi quedaven 20 soldats de 800 i el John si que va sobre viure perquè portava l’anell... Etiquetes de comentaris: Relats 2012 Cat. A (menys de 15 anys)
Publica un comentari a l'entrada