Gràcies, Lluís- Jesús Serrano Ponts

Gràcies, Lluís- Jesús Serrano Ponts

Ens ha tocat viure uns temps estranys on els Reis d’Orient porten texans i qualsevol amic d’infància pot esdevenir un picaportes i un mendicant.

Ja m’havia semblat veure’l un parell de cops vagarejant pels carrerons del centre més comercial però, aquesta mateixa tarda, mentre comprava els regals nadalencs de darrera hora, finalment, he aconseguit esvair qualsevol mena d’incertesa.

Aquesta mateixa tarda, malgrat l’excessiva quantitat de brutícia adherida a la seva roba, l’atapeïda barba de més de cent dies i l’enutjós efluvi a orins i vi ranci, l’he pogut reconèixer sense cap mena de dubte.

Aquesta mateixa tarda, definitivament, he decidit apropar-m’hi, com aquell qui no vol la cosa, sense gosar mirar-lo als ulls, d’esquitllada, evitant qualsevol contacte visual  delator i fent us dels mil i un recursos possibles per tal de lliurar-li una trista i mísera moneda de dos euros per netejar així la meva poruga i aburgesada consciència.

Aquesta mateixa tarda, quan ja havia aconseguit defugir qualsevol mena de incòmoda conversa, una forta fiblada m’ha resseguit l’espinada esquinçant el meu avergonyit cor a l’escoltar un concís i lacònic:

- Gràcies Lluís.

Aquesta mateixa tarda, he fet el cor fort, he donat mitja volta, l’he mirat de fit a fit i, amb els ulls plens de llàgrimes, l’he abraonat estrenyent-lo amb el mateix entusiasme de quan érem uns petits i tendres infants. Aquesta mateixa tarda he tractat d’oferir-li una ajuda que ell, educadament, ha decidit refusar.

Aquesta mateixa tarda hem recordat plegats uns enyorats temps de calçó curt i mocs penjant. Aquesta mateixa tarda m’he sorprès rient divertit com si no haguera passat ni un sol instant.

Aquesta mateixa tarda he tornat ha descobrir el Nadal. Ens ha tocat viure uns temps força estranys on el Pare Noel et pot portar un regal inesperat.