2A9D- Helena Miró Cervera

2A9D- Helena Miró Cervera

Ronda l'any 1980, 2 anys després de que acabes una guerra entre ciutadans perquè una força política va agafar el poder injustament. La ciutat capital d'aquest país, anomenada “Nou Ancient” esta  destrossada, gratacels besant el terra, cases amb casi ni una paret aixecada fermament, i tot en runes.

En aquella ciutat desgraciada vivia un noi anomenat Jake, Jake Pheles.

Jake té 14 anys, quant va començar la guerra ell sol tenia 8 anys. Els seus pares van morir en la guerra, el pare va morir en la guerra i la mare evitant que el seu marit anés a combatre. Jake esta sol però segueix endavant, i cada dia fa el mateix: s'aixeca,va a buscar menjar, mou runes per buscar gent desapareguda, menja i s'en va a dormir. El noi segueix considerant casa seva “casa seva” encara que estigui en runes, els veïns supervivents consideren que aquest nen no pot estar sol. En Jake no parla amb la gent gran, ell creu que no l'entenen, sol parla amb el seu millor amic, i desgraciadament cada vegada parlen menys perquè el amic va perdre un braç en la guerra. Jake esta trist i se sent sol però segueix endavant, i cada dia fa el mateix: s'aixeca, busca menjar, busca gent desapareguda, menja i s'en va a dormir.

Sempre feia el mateix.

Fins que un dia.

Va cambiar.

En Jake estava buscant entre les runes, movent pedres a mes no poder, a el pobre noi li feien mal les mans i l'esquena, rebentat es va assentar a descansar una mica. Mentrestant estava assentat bufava un vent fred que feia que el seu cabell despentinat li anés a la cara, quan no veia res se'l col·locava cap enrere. El vent tornava a bufar i com mes bufava mes fred feia, el cabell li va tornar a tapar els ulls. Se'l va apartar precipitadament, i en fer-ho va veure un paper enganxat al seu peu. El noi el va agafar, el va mirar i va decidir endur-lo amb ell. Uns dies desprès, en Jake volia fer alguna cosa amb el full però no sabia que, així que va preguntar als adults que podria fer amb el paper. Els adults sorpresos li van explicar que podia fer un milió de coses amb un full: escriure, dibuixar,

papiroflèxia, manualitats... En Jake els va mirar i no va dir res, com sempre. Els adults es van entristir al rebre la mateixa resposta que sempre.

Va haver-hi uns dies en que Jake no va aparèixer, o per el menys ningú el va veure.

Quant en Jake va tornar a aparèixer portava un trosset de paper per a cada ciutadà de “Nou Ancient”, els va repartir , va somriure i va dir: Com anem a canviar el món si no estem junts?