El malson de la Martina- Montserrat Pellejà Busom

El malson de la Martina- Montserrat Pellejà Busom

La Laura, una nena de vuit anys juga a futbol amb els seus amics i amigues. La Martina, la seva millor amiga, cau a terra. La Laura s’espanta i, ràpidament, avisa l’Eudald, el monitor que vigila el pati en aquells moments.

Seguidament, la Martina es desperta. S’ha marejat i està molt espantada. Tots els seus companys i companyes estan molt preocupats. D’altra banda, els professors l’adverteixen que la portaran a l’hospital per tal de fer-li una revisió mèdica, però, la nena s’hi nega, no ho vol de cap manera. Després de plorar durant una estona, la nena ho accepta, a canvi que l’hi acompanyi la Laura.

Seguidament, arriben a l’hospital i faciliten totes les dades identificatives de la nena al taulell de recepció. A continuació, es dirigeixen a la sala d’espera.
Passats uns minuts, a través de la megafonia del centre, anuncien que “La nena Martina Vidal pot entrar al Box número 8”. Novament, la Martina esclata a plorar i la sala d’espera es converteix en un mar de llàgrimes. La resta de pacients l’observen, ningú entén res...

Poc a poc, la Laia, la professora de la Martina s’adona que alguna cosa transcendent ocorre; per això, intenta parlar amb ella, però, simplement, hi ha llàgrimes, cap paraula... Mica a mica, la nena es va tranquil•litzant i reconfortant, ja que, a més, compta amb el suport de la seva amiga Laura. Finalment, un gran somriure.
A l’hospital, hi ha una sala destinada exclusivament als nens malalts, està plena a vessar de jocs i joguines. Les dues nenes en veureu, queden bocabadades! S’han traslladat allà perquè en breus moments començarà l’actuació de la pallassa Nika i la professora juntament amb els professionals sanitaris pensen que és un moment immillorable per relaxar la Martina.

Lentament, la pallassa Nika guanya la confiança de la Laura i la Martina i accepta que la visitin en presència de la pallassa.

Ben aviat, els professionals sanitaris s’adonen que la nena té unes marques estranyes a l’esquena i d’un color blavós. La nena, continua despullant-se i veuen que les cuixes estan envaïdes per unes unes taques similars. Momentàniament, no poden assegurar res però tots comencen a preocupar-se; així que s’afanyen a preguntar-li a la Martina com s’ha fet aquelles senyals. La nena amb una veu fluixa i tota tremolosa contesta que ha caigut a la banyera; però, els professionals no la creuen i comencen a emprar el protocol destinat a casos de maltractaments.

La família de la Martina és aparentment normal, una família de classe mitjana treballadora. El Pep, el pare de la Martina és el gerent d'una empresa d'assegurances i la seva mare, la Clara, és funcionària. La Martina és filla única però ben aviat aquesta situació canviarà, ja que la seva mare està embarassada de set mesos i esperen dos nens, que es diran: Albert i Eloi. Per aquest motiu, dubten que aquests maltractaments vinguin de la família directa de la Martina, així que cal començar a treballar de valent i buscar altres implicats.

L'assistent social cita a la mare a una entrevista i li exposa la situació de la Martina. Poc a poc, la mare recorda situacions anòmales i complexes de la seva filla durant els últims mesos. Fa uns dies, que a la Martina li costa menjar, sembla trista i no té moltes ganes d'anar a jugar al parc com de costum. El Pep i La Clara no han donat molta importància a aquests fets, perquè, últimament, a casa de la Martina reben molts regals de familiars i amics dedicats als futurs membres de la família, així que els pares simplement pensaven que es tractava d'una rebequeria de nens petits o d'un acte de gelosia de la Martina, pel fet que ja no estarien tan pendent d'ella. Però, no era així, alguna cosa passava!

Després de dies donant voltes a la situació, finalment la Martina accedeix a explicar-ho. Al parc, hi ha unes tendes, on només hi poden entrar els nens i les nenes. Cada tarda al parc s'hi reuneixen infants de totes les edats. Des d'infants de mesos fins a una colla de nois i noies d'uns tretze anys, en la qual el seu cap es diu Marc.

El Marc és l'autor que la Martina tingui por a l'hora d'anar a jugar al parc i estigui passant per moments difícils. Durant els últims dies, el Marc amenaçava a la Martina en pegar-la i fer-li mal a ella o als seus futurs germans, sempre que no fes el que ell li manava; com per exemple, copiar els deures, donar-li el seu berenar, comprar-li llaminadures o, fins i tot, regalar-li joguines. La Martina tenia por del Marc i, per aquest motiu, accedia al xantatge i a no a explicar-ho a ningú, ja que la nena pensava que era absolutament culpa seva.

Per sort, la desgràcia s'havia aturat a temps. Tot i així, els pares de la Martina se sentien culpables de no haver-se adonat d'aquesta situació des d'un principi i, en conseqüència, haver-li evitat aquest tràngol a la seva filla.

D'altra banda, l'assistent social va detectar que el Marc venia d'una família desestructurada, on no rebia les atencions educatives, familiars i sanitàries adequades a la seva edat. Així que a ell i als seus germans, els van traslladar, primerament, a un centre d'acollida i, posteriorment, a una família d'acollida encantadora, la qual s'ha preocupat que aquests nens tinguin un futur millor del que podien aspirar en un primer moment.

Finalment, el Marc ha après una gran lliçó moral, la qual diu: Tracta als altres com t'agradaria que et tractessin a tu. El Marc pensa que si hom apliqués aquesta dita, la societat seria més justa i igualitària per a tothom i no hi regnaria els conflictes i la guerra, sinó la pau i la felicitat de tots els ciutadans.