Estereotip: Opinió o concepció d’alguna cosa molt simplificada o comú- David Gonzalez Caballero

Estereotip: Opinió o concepció d’alguna cosa molt simplificada o comú- David Gonzalez Caballero

Estereotip: Opinió o concepció d’alguna cosa molt simplificada o comú.

En un Institut d’Ensenyament Secundari podem trobar dos grups ben estereotipats: Els docents i el alumnes. Tot i això només us donaré a conèixer un: els professors, aquests éssers tan ben vistos d’una banda (gairebé tothom pensa o ha pensat algun cop dedicar-se a la docència perquè pensa o ha pensat que és un xollo) i tan mal vistos per l’altra (t’amarguen la vida, et malden, etc.)

Tipus de docents:
- El dur: Típic professor que inspira molt de respecte només entrar a classe. Es caracteritza pels seus exàmens difícils i per la seva tendència a posar partes per qualsevol xorrada.
- El terrorífic: Variant estranya de professor dur que és famosa no ja pel respecte, sinó pel terror que causa veure’l. És una mena de docent que només entrar, els alumnes ja tenen el cul pitjat. Les seves classes són les úniques on ni les mosques gosen fer soroll.
- L’enrotllat o guai: Docent que vesteix a l’última i que parla en argot juvenil. Cau molt bé tant als alumnes com al professorat. Ignoren que els estudiants que el tenen de tutor li foten el pèl com volen.
- L’intel•ligent: Professor molt llest a qui li agrada el seu treball. Pots preguntar-li qualsevol cosa relacionada amb l’assignatura que t’ho respondrà segur. Els seus exàmens solen ser prou complicats.
- El superdotat: Docent (normalment matemàtic o físic) que sap tant de la seva assignatura que en explicar a classe, ningú se n’assabenta gens ni mica. Sembla que parli en xinés. Per regla general a les notes de final de trimestre, al costat del nom de la seva matèria hi ha una “I” d’Insuficient o un NMM de “Necessita Millorar Molt”.
- El totxo: Professor que dóna una matèria insulsa i poc interessant. Ningú li fa cas i normalment explica per a les parets. És freqüent que aquesta gent siguin refugiats d’altres sectors, és a dir, persones que treballaven en una empresa i que li hagin donat una puntada de peu. Llavors el que han fet ha estat treure’s les oposicions i incorporar-se al “meravellós món de l’ensenyament públic”.
- La mòmia: Professora de més de seixanta anys que sembla que hagi estat tota la vida dins de l’Institut. És freqüent que hagi donat classes al teu pare o fins i tot, a l’avi. Criden molt i tenen força ganes de jubilar-se. De vegades van pintades com una mona.
- El bona persona o felpudo: Típic docent que l’alumne sempre el tindrà en compte. El saludarà pel carrer, el recordarà... És un mestre que es fa amic dels alumnes, deixa que s’aprofitin d’ell, unfla les notes a més no poder, gairebé mai no s’enfada, etc. Cada cop n’hi ha menys.
- L’ignorant: Es el típic mestre que respon a la màxima: “li han donat el carnet de profe a una tómbola”. Fa moltes cantades, sobretot si és de lletres i a una determinada classe li toca fer alguna operació matemàtica. És motiu de burla o mofa durant l’esbarjo dels alumnes.
- El substitut/a: Professor/a que es caracteritza per veure’l només una vegada pel centre. Ningú sap com es diu ni quina matèria dóna. Solen ser joves. Depèn de com van vestits, poden ser confosos per personal de manteniment o electricistes.
- El dropo: Aquest tipus de professor dóna gairebé sempre la matèria Educació Física. S’asseuen a un banc i miren com els seus alumnes corren, fan flexions o passen fred mentre ell xerra pel mòbil o mira les musaranyes.

«Yo hago como que explico, tu haces como que atiendes, y luego me rellenas un folio con lo que has aprendido como un papagayo. Después te pongo la nota que me sale de allí. Ah, y cobro por ello.»
-Professor definint el seu treball a un alumne.