Advertència sobre els usos restringits de la por a l'esotèric- Aleix Ferrús Vicente

Advertència sobre els usos restringits de la por a l'esotèric- Aleix Ferrús Vicente

La N havia viscut tota la vida atemorida pels fantasmes, encara que no n’havia vist mai cap. Però, fet i fet, tampoc havia estat a Disneyworld, i prou sabia que existia. Així que per repel•lir un atac del Més Enllà, la N convertí la seva casa en un bastió anti-espectral. Un exèrcit de veles blanques il•luminava cada racó de cada habitació, sense oblidar l’interior dels armaris, vigilats també per la cremor d’aquests sentinelles de l’obscur. A les parets hi penjaven budes, creus, màscares de xaman i estampetes de sants, tant de profans com de pagans. Tota aquesta parafernàlia religiosa reconfortava a l’amfitriona, però sumia en el desassossec als visitants ocasionals, els quals sentien una inquietud major per aquella cohort de caçadors de fantasmes, ans que per aquelles hipotètiques amenaces que suposadament havien de foragitar.

La N només menjava amb coberteria de plata, i si cuinava, hi afegia sempre all. Bé sabia que aquest condiment només repugnava als vampirs, però qui era ella per discernir sobre les aliances d’aquells que ja han traspassat? Altrament, tres cops per setmana, una dona de fer feines, i pitonissa a temps parcial, netejava el domicili de N amb aigua i lleixiu purificats. Farta de no trobar rastre ni de mundícia ni de màcula espectral, la dona, d’altra banda molt respectuosa amb les qüestions del Més Enllà, aviat abandonà la tasca de soltar les oracions que, en secret, convertien l’aigua de l’aixeta en flagell de morts vivents.

Gràcies a tot això, la N vivia segura i contenta dins del seu búnquer terrenal. Però un dia, a mitjanit, veu una llum exterior que traspassa les cortines de vellut. L’acompanya un brunzit sord i ascendent, com milers de mosques que acudeixen a un cadàver. Sense trobar cap tipus de resistència, el soroll aviat s’ensenyoreix de l’estança.

Com un estruç, la N amaga el cap sota el llençol, i s’encomana a tots els déus del firmament. A pesar d’això, en la seva intimitat, la N s’alegra de la visita fantasmal. Tant de bo entri a casa i hagi de sortir corrents, escaldada per tota aquell exèrcit de quincalla anti-espectral. I que ho faci saber a tots els seus companys ultraterrenals: allí no hi ha lloc pels de la seva mena.

Lamentablement, N no sap com n’és de tenaç un extraterrestre quan s’encaparra amb l’abducció.