Un mètode infal·lible - Albert, Sira, Rosa, Rosa, Joana, Gerard, Khalid, Mohamed, Úrsula, Carla, Meritxell, Cristian, Beatriz, Laura, Melisa, Àfrica

Un mètode infal·lible - Albert, Sira, Rosa, Rosa, Joana, Gerard, Khalid, Mohamed, Úrsula, Carla, Meritxell, Cristian, Beatriz, Laura, Melisa, Àfrica

Era un divendres de matí, després d’una setmana amb molta feina, i estava a classe asseguda al costat de la finestra i amb poques ganes de fer res. El professor estava explicant la lliçó, però jo no plegava res, com si no hi estigués. Tenia son. L’esgotament acumulat durant aquells dies m’estava passant factura. Primer un ull, després tots dos, volien tancar-se malgrat els esforços de mantenir-los oberts.

Una calbotada va fer que em despertés amb un sobresalt, atemorida. El cor em batia amb força i em veia vençuda. No sabia com reaccionar. Em vaig quedar parada sense fer res. Mentrestant, el professor em deia que anés al despatx del director, perquè no feia res a classe, i que el director em manaria feina per a fer. Jo no li feia cas, però al final vaig sortir i vaig anar directament al despatx, amb la son que tenia.

Quan vaig arribar al despatx el director feia cara de amoïnat. El director es va disposar renyar-me i jo vaig fer veure que l’escoltava. Però no, jo estava totalment adormida. Vaig pensar en la feina de classe i només volia tornar a classe, encara que tingués molta son. Vaig demanar permís al professor per entrar i continuar el que estaven fent els meus companys.

Malgrat tot, i després de tres hores, vaig acabar les classes amb moltes ganes de dormir.
Quan vaig arribar a casa, vaig contar a ma mare tot el que m’havia passat a classe i em va donar uns consells molt importants perquè jo prestés més atenció a classe:

-Si et gites fins molt tard, a l’endemà no podràs seguir la lliçó que els professors vos puguin dir. Perquè, després d’estudiar el que estàs fent, voldràs seguir, no? Per això has d’anar a dormir d’hora i dormir les vuit hores que corresponen. Si hi ha algun programa de televisió que t’agrada ja el gravarem, però filla, has de pensar en el dia de demà. No pots anar a classe i no prestar atenció als professors.

El dilluns següent vaig fer l’esforç d’escoltar el professor i seguir la lliçó. Però a meitat lliçó ja se’m tancaven els ulls. Així que vaig pensar que hauria de buscar un remei, perquè jo volia seguir estudiant i treure un profit.

L’endemà, al principi tot anava bé. Pareixia que el consell de la mare aquesta vegada estava funcionant: escoltava el professor, intentava entendre tot el que ens explicava i fins i tot li feia alguna pregunta si hi havia alguna cosa que no entenia, però vaig desconnectar un segon del que explicava el professor i em va tornar a passar. Em van començar a pesar el ulls, cada vegada més, i van acabar tancant-se.

Al dia següent quan ja portàvem dos hores de classe, ja em tornaven a picar els ulls, però em vaig posar a pensar en el que em va dir la mare i la veritat tenia raó. Em vaig posar les piles amb una mica d’esforç per escoltar i entendre els professors, perquè jo volia seguir estudiant.

Dijous em vaig aixecar amb moltes ganes d’anar a classe, perquè la nit ans no m’havia quedat mirant la televisió i sabia que el costum de quedar-me adormida a classe s’havia d’acabar. I així va ser. Van acabar les classes i havia prestat atenció a totes.

D’això ara fa vint-i-cinc anys i me’n recordo com si fos ahir, perquè treballo a la unitat de trastorns del son de l’hospital de Sant Pau de Barcelona.

Sabeu què recomano als meus pacients? Matriculeu-vos al curs de preparació a les proves d’accés: us asseguro que és un mètode infal•lible.