La fi del món - Joan Roman Mora

La fi del món - Joan Roman Mora

Era l’any 5108. El Sol estava a 1.000 km de la Terra.
S’havien preparat moltes naus per anar al planeta Estrella. Els més famosos, molta gent normal i tots els nens i nenes estaven apunt d’arribar i no hi havia cap problema, però a la Terra sí, perquè només quedaven tres naus espacials i a cada nau només hi cabien 1.000 persones i encara faltaven 100.000 persones i extraterrestres. En aquells anys ja s’havien descobert els extraterrestres, i crec que estaven de vacances al nostre planeta, però no crec que s’ho estiguessin passant molt bé perquè no hi havien prous naus per a tothom.
Això va provocar una guerra, però com que a l’any 5108 les armes eren molt més potents, només va durar 6 dies.
Al final de la guerra només van quedar 2.500 persones i extraterrestres. Tothom estava molt trist pel que havia passat.
Vam dir a tots que pugessin a les naus, perquè només faltava un dia perquè el Sol xoqués contra la Terra i ens vam anar molt ràpidament cap a l’espai.
Va passar un dia i faltaven només 30 minuts perquè el Sol esclafés la Terra. Però els problemes no es van acabar i no ens vam adonar que hi havien ciber-robots a la nau. Segur que us preguntareu que són els ciber-robots: Els ciber-robots són uns extraterrestres robots dolents que volen conquerir l’univers.
Bé, ara que ja ho sabeu, continuem.
Nosaltres vam trobar una bomba nuclear, però no sabíem desconnectarla i vam pensar que si l’havien posat a aquesta nau volia dir que a les altres també i vam seguir intentant desmontar-la.
Els ciber-robots es van adonar que estàvem intentant desconnectar la bomba i ens van atacar, però ens vam escapar. Vam anar corrents on hi havia les altres persones i extraterrestres, els vam avisar a tots, però no ens creien.
Quan van venir i van matar a una persona, es van posar a cridar tots i a còrrer. Vam intentar defensar a tots, però no ho vam aconseguir, només alguns. Vam ordenar que se n’anessin a les naus de seguretat. I van pujar tots ràpidament. Només faltàvem nosaltres. Vam tancar totes les portes de seguretat perquè no poguessin passar els dolents.
Faltava només un minut perquè explotés la bomba i al final ens vam escapar tots i va explotar, però les persones i extraterrestres de les altres naus no van tenir tanta sort, però els ciber-robots sí. Gràcies a les naus de seguretat vam lluitar i vam fer explotar totes les naus dels ciber-robots a base de míssils i làsers i vam continuar tots junts.
Va passar un mes i no passava res, però vam detectar dues coses dolentes: una era que hi havia una barrera de meteorits i l’altra cosa era que hi havia més ciber-robots, però ara no eren 60 sinó 10.000 mil.
Vam avisar a les altres naus i es van preparar tots i va començar la guerra. Nosaltres teníem les naus més petites, o sigui més ràpides, però ells més potents. Anàvem esquivant els seus atacs. Vam anar navegant entre els meteorits i, com que les nostres naus eren més ràpides i ens volien seguir, xocaven entre ells.
Però no teníem tanta sort, perquè només ens quedaven deu naus i a ells 3.000 i només hi havia una esperança: tirar un míssil de protons i fer que explotessin entre ells. Però havíem de fer que s’ajuntessin totes les naus dels ciber-robots.
Cada nau nostra se’n va anar per un costat i així vam fer que ens seguissin i ens vam ajuntar tots. Vam llençar el míssil de protons, vam fer que explotessin tots a la vegada i ens vam apartar. Els protons van caure sobre d’ells, i es van cremar totes les naus. Ens vam salvar pels pèls, però ho vam aconseguir. Estàvem molt tristos, perquè havia mort molta gent.
Vam arribar després d’un mes al planeta Estrella i ens vam instal•lar al nou planeta. I així ens vam escapolir d’aquests perills i vam tornar a començar una nova vida.