La Ribera d'Ebre corria perill - Íngrid Pino Creixenti

La Ribera d'Ebre corria perill - Íngrid Pino Creixenti

Nit d’insomni, seguit d’un dia horrorós, sumant-li, un seguit de mal de caps... Hem..hola, estava recordant, un dia de la meva vida,( en teoria insignificant), de fa uns quants mesos,en concret, era un dia calorós d’estiu, amb la gran xafogor que cau a la nit, i la calor, sufocant, del sol, de migdia. Doncs be la nit d’insomni, va estar provocada per l’insuportable vampir nocturn...el terrible MOSQUIT, que ataca quant menys tu esperes, estàs tan tranquil, somiant, que estàs banyant-te a la piscina, quan de sobte...plas, una picada, t’aixeques, del nervis, et disposes, a aixafar-lo, el persegueixes amb l’espardenya, et prepares i...be tornem al que deia...,el dia va ser horrorós per un seguit de coses, que...no fa falta explicar, perquè son irrellevants..i be els mal de caps van ser bàsicament, per les nostres estimadíssimes amigues de les 8:30 de la tarda,que com ja sabeu em refereixo a la MOSCA NEGRA!!! Tot això que m’havia passat; si, no era gaire, espectacular, però no era el que m’acostumava a passar un dia de cada dia, s’havia que les coses que estaven passant, tenint algun altre sentit, apart, de que atrec als insectes...em vaig agitar, al llit, una mica neguitosa, la nit era una mica freda i em vaig tapar amb el llençol, de les vaquetes, que tant m’agrada, s’estava tant be al llit, però alguna cosa no em deixava dormir, tenia un mal, percentilment..., vaig intentar tancar els ulls, una volta cap aquí, una cap all`. Cop de cap amb la tauleta, patacada, pel costat...i be es van fer les tres de la matinada, i jo tant neguitosa, ho mes que al principi, seguia desperta. Estava tot fosc, vaig, mirar, per la finestra, per contemplar, els suculents,auberges de la vora del camí, amb l’ intenció de desviar, la meva incansable, ment, cap un altre tema. De cop i volta...em va agafar una seda que em moria, hi vaig decidir, anar al pis de baix, a per un got d’aigua...de sobte...un soroll a l’escala..., penjades,el cor s’amà va assalariar, la respiració m’anava a cent dos per hora, la calor que tenia augmentava per moments, no veia res, a gata meus, vaig aconseguir arribar a la meva habitació, em vaig tapar amb el meu estimat llençol, i comprengué que el meu mal presentment, s’estava apunt de acomplir!!!..de cop,la porta que estava mig tancada, es va començar a obrir... m’estava apunt de desmaiar, quant de sobte.... la porta es va obrir!!!, vaig pegar un xiscle, en veure que la terrible amenaça era....la meva gossa CUCA!!! Que s’havia dedicat a menjar-se tot el pinso de la TULA(la meva gata!!)
Desprès d’una abrasada ,en part d’alegria, i en part de ganes d’estrangular-la, vaig portar a la Cuca al seu cistell, i per fi em vaig poder adormir...creia que tot el que havia pensat avanç eren tonteries...però el meu mal pressentiment, el meu nerviosisme, s’estava apunt de manifestar en una gran amenaça, que tan sols jo podria solucionar...però be no anem tant ràpid. La nit següent, va ser semblant a l’anterior, però no conscientment, sinó en somnis, un mal son, que em va durar fins les tres o les quatre de la matinada, en que jo, predeia una col•lisió d’una pedra, d’uns 7-8 cm, contra un formiguer, tècnicament, era fàcil,però em trobava massa lluny per impedir-ho,un Home que semblava molt important, que passava per allí, el vaig cridar, i fent-me cas, va impedir el xoc...
La nit següent, les meves sospites, es van confirmar, una altra vegada, el mal pressentiment, i dit i fet, feia unes tres o quatre setmanes, els de la NASA, havien, calculat, el dia...be uns 15 dies desprès, del dia que estàvem en aquell moment, un asteroide passaria vorejant, les terres de la Ribera d’Ebre, i podria inclús, que be era el mes probable,col•lisionaria, amb un dels tres pobles que seguidament, nombraré...Benissanet, Mora d’Ebre o Mora la Nova...al mateix temps que van dir això , també van dir que tenien un coet amb una bomba atòmica, que tirarien una hora abans, de la col•lisió. En teoria no ens teníem que preocupar, per res, ja que la bomba, la tirarien ,quan l’asteroide estes lo suficientment, a prop, per a la desviació correcta de l’asteroide, però el suficientment, lluny de la població, perquè la bomba no produís d’anys, en sentir tot això ja llavors, el meu mal pressentiment es va començar a formar...hi unes tres o quatre setmanes desprès, per un desviament( minúscul per l’univers, però immensament gran, pel sistema numèric en relació a la terra)en l’òrbita del asteroide, la col•lisió, com ja he dit abans es va avançar-se uns quinze dies...Aquella nit, vaig beure una estrella que brillava molt i era més gran que les altres, el meu cor va començar a bategar, s’havia que tenia alguna cosa entre les mans, i que depenia de mi, però no, s’havia, de que es tractava, fins, que una hora, més tard vaig veure, una bola de foc, que amb el pas de les hores es feia, més, gran, semblava que ningú pensava fer res, entre d’altres coses perquè estaven dormin!!! Em vaig començar a hiperventilar, estava davant, d’una de les majors amenaces de la naturalesa, i semblava, que havia aconseguit burlar, els enormes ulls, de la NASA i altres, amb els seus increïbles telescopis!...allò no podia ser real, havia de ser un somni, ho més ven dit, un MAL SON!!!! Si era real encara faltaven unes dos o tres hores, perquè es, dugues a terme la terrible, col•lisió. Llavors, vaig reaccionar, havia de fer alguna cosa!!!, vaig agafar les pagines grogues, hi vaig buscar el telèfon de la NASA, com es evident no hi apareixia, desprès, vaig trucar a emergències, que com era natural, no em van creure, se’ns acabava, el temps, ho dic amb plural, perquè no només hagués caigut damunt meu!!!, i els MOSQUITS, que molestaven fins a l’últim moment, llavors, me les vaig manegar per contactar, amb el Consell Comarcal de Mora d’Ebre, que com que ells també el van veure desprès de fer un munt de trucades, en cadena,(es a dir, del Consell, al Parlament, d’aquest a la Moncloa, a la Zarzuela, i aparti d'allí ja no se on més, per arribar a la NASA)...van dir-li a la NASA. Llavors, aquesta va fer tot el possible, per desviar-lo, però ja era massa tard, l’asteroide estava apunt de col•lisionar, no es podia fer res, la enorme bola de foc, s’aproximava, i ja no es podia tirar el coet amb la bomba atòmica, vaig sortir al carrer, la vaig mirar, atentament, era l’última cosa que veia en aquest món, el cor sem tornava a accelerar, però com que ja el tenia ara ja m’anava a sortir del cor!!!, no ho vaig poder aguantar, hi em vaig desmaiar, tot s’havia acabat, veia la llum com anava desapareixent ,sota les meues cansades parpelles... al matí següent, em vaig despertar, i creia que ja estava, en un món, igual, però més bonic, es a dir al cel, però me’n vaig adonar, que estava en una ambulància, amb unes quantes, tiretes, i unes venes, l’asteroide, s’havia desintegrat, uns minuts abans de tocar al terra, i tenia copets i rascades de les pedres en que s’havia convertit!!! No va ser res, comparat, amb el que hagués pogut passar, algun vidre d’un cotxe trencat, alguna finestra trencada, juntament amb teules, però poc, més. Per sort, només va ser una advertència, per a que veigessim, que si la naturalesa ho vol, pot burlar, fins el mes expert dels ulls, i com mai millor dit, ens pot fer desaparèixer, en UN OBRIR I TANCAR D’ULLS!!!...