Senzillament senzill - Ester Suñe
SENZILLAMENT SENZILL
Sonava el telèfon contínuament. La noticia s’havia escampat ràpidament, com quan s’obre un pot de perfum i les partícules gasoses que el composen comencen a escamparse i penetren fortament a totes pituïtàries properes...
Havia estat l’escollit i gairebé ningú entenia el perquè, les males llengües creien que estava una mica desmarxat, però si la meva opinió tingués algun valor podria definir-lo i qualificar-lo com un diamant en brut. Era un personatge un tant insòlit: li agradaven els acudits ximplets, les pel·lícules de Woody Allen, es vestia gairebé sempre de gris, perquè considerava que els extrems s’havien d’abolir i li encantaven les amistats humils. Cercava la manera de fer veure a la resta la importància de ser un mateix i no tenir pretensions. Molts cops en les xerrades que organitzava s’hi concentraven autèntics genis en la matèria, professionals qualificats en l’àmbit, fins i tot li van proposar d’exposar les seves teories a d’altres països europeus, però ell, amant de casa seva, fidel a les arrels, preferia predicar a casa. No era un home de lletres, de ciències tampoc, era ell i prou, un lluitador que no suportava l’ostentació ni les males maneres... Havia estat fuster, com sant Josep, li encantava treballar amb les mans, sense límit d’horaris, deia que els valors del treball dur ajudaven a ser més humà i tolerant...
La noticia del seu descobriment va tenir un ressò a nivells inconfutables. Marc Vilella, va compondre la vacuna de la senzillesa, una vacuna aplicable a tota la població, segons els seus estudis tots necessitem una dosi de simplicitat a les nostres vides, ja que tendim a tenir delirar cap a les grandeses a ser més del que som, i voler tenir més del que tenim. Aquest vacuna gaudia d’una relativitat extrema i d’un sentit figurat perfectament adaptable a cada cas concret: era com una espècie de substància miraculosa que quan era injectada a qualsevol ésser humà gaudia de les propietats de fer desaparèixer: les enveges, les l’opulència, les vacil·lacions alienes, era la solució idònia a molts problemes dels que pateix la nostra societat actual.
Per això havia estat premiat, per haver inventat una vacuna que ajudava a despertar la part més humana de cadascú, cada dosi tenia repercussió durant una setmana i estava absolta de qualsevol efecte secundari.
Durant aquella temporada el món sencer va sofrir una revolució que va permetre descobrir encara més com són les persones, es van veure escenes i reaccions de tot tipus, des de gent qui volia ser injectat constantment, fins a d’altres que consideraven que la senzillesa no és per als triomfadors.
Havent observat les reaccions de la vacuna de la senzillesa, es va arribar a la conclusió que les virtuts de la vida no poden ser injectades, cal formar-se i saber triar, la vida ja es prou artificial. Només convé saber el que es vol i lluitar per un mateix per entendre el món, afrontar-lo amb esportivitat i bons afers... No és necessari complicar-se l’existència, si volem, tot pot ser: senzillament, senzill...
Etiquetes de comentaris:
Relats 2008 Cat. C (de 26 a 35 anys)
Sonava el telèfon contínuament. La noticia s’havia escampat ràpidament, com quan s’obre un pot de perfum i les partícules gasoses que el composen comencen a escamparse i penetren fortament a totes pituïtàries properes...
Havia estat l’escollit i gairebé ningú entenia el perquè, les males llengües creien que estava una mica desmarxat, però si la meva opinió tingués algun valor podria definir-lo i qualificar-lo com un diamant en brut. Era un personatge un tant insòlit: li agradaven els acudits ximplets, les pel·lícules de Woody Allen, es vestia gairebé sempre de gris, perquè considerava que els extrems s’havien d’abolir i li encantaven les amistats humils. Cercava la manera de fer veure a la resta la importància de ser un mateix i no tenir pretensions. Molts cops en les xerrades que organitzava s’hi concentraven autèntics genis en la matèria, professionals qualificats en l’àmbit, fins i tot li van proposar d’exposar les seves teories a d’altres països europeus, però ell, amant de casa seva, fidel a les arrels, preferia predicar a casa. No era un home de lletres, de ciències tampoc, era ell i prou, un lluitador que no suportava l’ostentació ni les males maneres... Havia estat fuster, com sant Josep, li encantava treballar amb les mans, sense límit d’horaris, deia que els valors del treball dur ajudaven a ser més humà i tolerant...
La noticia del seu descobriment va tenir un ressò a nivells inconfutables. Marc Vilella, va compondre la vacuna de la senzillesa, una vacuna aplicable a tota la població, segons els seus estudis tots necessitem una dosi de simplicitat a les nostres vides, ja que tendim a tenir delirar cap a les grandeses a ser més del que som, i voler tenir més del que tenim. Aquest vacuna gaudia d’una relativitat extrema i d’un sentit figurat perfectament adaptable a cada cas concret: era com una espècie de substància miraculosa que quan era injectada a qualsevol ésser humà gaudia de les propietats de fer desaparèixer: les enveges, les l’opulència, les vacil·lacions alienes, era la solució idònia a molts problemes dels que pateix la nostra societat actual.
Per això havia estat premiat, per haver inventat una vacuna que ajudava a despertar la part més humana de cadascú, cada dosi tenia repercussió durant una setmana i estava absolta de qualsevol efecte secundari.
Durant aquella temporada el món sencer va sofrir una revolució que va permetre descobrir encara més com són les persones, es van veure escenes i reaccions de tot tipus, des de gent qui volia ser injectat constantment, fins a d’altres que consideraven que la senzillesa no és per als triomfadors.
Havent observat les reaccions de la vacuna de la senzillesa, es va arribar a la conclusió que les virtuts de la vida no poden ser injectades, cal formar-se i saber triar, la vida ja es prou artificial. Només convé saber el que es vol i lluitar per un mateix per entendre el món, afrontar-lo amb esportivitat i bons afers... No és necessari complicar-se l’existència, si volem, tot pot ser: senzillament, senzill...
Publica un comentari a l'entrada