Historia d'un policia - David González Caballero
HISTÒRIA D’UN POLICIA .
En un poble de la costa mediterrània la calma de la nit es va trencar de sobte. A la central de la policia local s’havia rebut un avís d’incendi. Eren les sis de la matinada. De seguida es comunicà el sinistre a la patrulla i aquesta es dirigí cap allí ràpidament. Una espessa columna de fum sortia per les finestres del segon pis. Com que els bombers tardaven en arribar i s’escoltaven crits d’histèria, adonant-se de la desesperada situació de la gent que hi havia dins la casa, un dels policies decidí actuar. Va trencar la porta d’un cop de peu i observà que el domicili estava ple de fum. S’havien cremat els sofàs del menjador. Sense pensar-s’ho més el guàrdia va agafar un drap humit ofert pels veïns i a fosques s’introduí en el pis ajupit pel terra fins arribar a les habitacions. Quan va trobar els ocupants estaven amoïnats i desorientats. L’agent els va demanar calma, va explicar la situació i va proposar sortir de genolls ja que el fum cobria la part superior de la casa. Agafats de la mà, els indicà el camí fins al replà de l’escala, on un dels alliberats anuncià que a dintre encara hi havia dues persones més.
En un sobtat acte de valor, l’esmentat policia va decidir entrar un altre cop en aquell infern, desafiant el perill i arriscant la vida per evitar que aquelles persones s’asfixiessin amb el fum. Es va col·locar de nou el drap humit sobre la boca i tornà a les tenebres a rescatar la parella que cridava exasperada. Tardà una mica més a trobar-los, però una vegada aconseguit va saber que no moriria ningú. Els explicà que calia moure’s ajupits per no aspirar el fum. I poc després sortien del pis en filera índia. Un cop fora, després de tossir per netejar els pulmons, els veïns els van oferir un got de llet a cadascun. Llavors van arribar els bombers per sufocar el foc i fer-se càrrec de la situació.
Aquell valent policia havia actuat per impuls salvant la vida a quatre persones de morir asfixiades. L’atrevit agent, amb sincera humilitat, deia que només havia fet la seva feina. Tanmateix, una vegada l’Ajuntament del poble s’assabentà de tan heroic comportament, va resoldre atorgar-li una menció honorífica per aquella acció tan arriscada més enllà del deure.
El millor del cas és que aquesta història no és inventada.
Tot això li va passar a un policia de veritat... és el meu tiet Fèlix.
Etiquetes de comentaris:
Relats 2008 Cat. B (de 16 a 25 anys)
En un poble de la costa mediterrània la calma de la nit es va trencar de sobte. A la central de la policia local s’havia rebut un avís d’incendi. Eren les sis de la matinada. De seguida es comunicà el sinistre a la patrulla i aquesta es dirigí cap allí ràpidament. Una espessa columna de fum sortia per les finestres del segon pis. Com que els bombers tardaven en arribar i s’escoltaven crits d’histèria, adonant-se de la desesperada situació de la gent que hi havia dins la casa, un dels policies decidí actuar. Va trencar la porta d’un cop de peu i observà que el domicili estava ple de fum. S’havien cremat els sofàs del menjador. Sense pensar-s’ho més el guàrdia va agafar un drap humit ofert pels veïns i a fosques s’introduí en el pis ajupit pel terra fins arribar a les habitacions. Quan va trobar els ocupants estaven amoïnats i desorientats. L’agent els va demanar calma, va explicar la situació i va proposar sortir de genolls ja que el fum cobria la part superior de la casa. Agafats de la mà, els indicà el camí fins al replà de l’escala, on un dels alliberats anuncià que a dintre encara hi havia dues persones més.
En un sobtat acte de valor, l’esmentat policia va decidir entrar un altre cop en aquell infern, desafiant el perill i arriscant la vida per evitar que aquelles persones s’asfixiessin amb el fum. Es va col·locar de nou el drap humit sobre la boca i tornà a les tenebres a rescatar la parella que cridava exasperada. Tardà una mica més a trobar-los, però una vegada aconseguit va saber que no moriria ningú. Els explicà que calia moure’s ajupits per no aspirar el fum. I poc després sortien del pis en filera índia. Un cop fora, després de tossir per netejar els pulmons, els veïns els van oferir un got de llet a cadascun. Llavors van arribar els bombers per sufocar el foc i fer-se càrrec de la situació.
Aquell valent policia havia actuat per impuls salvant la vida a quatre persones de morir asfixiades. L’atrevit agent, amb sincera humilitat, deia que només havia fet la seva feina. Tanmateix, una vegada l’Ajuntament del poble s’assabentà de tan heroic comportament, va resoldre atorgar-li una menció honorífica per aquella acció tan arriscada més enllà del deure.
El millor del cas és que aquesta història no és inventada.
Tot això li va passar a un policia de veritat... és el meu tiet Fèlix.
Publica un comentari a l'entrada