Estas content - Miquel Biarnés Ribes
ESTAS CONTENT AMB EL QUE TENS?
D’entre tots els que llegirem aquest relat, quans hi haurà que NO estan contents amb el que tenen? (la majoria), i quans fan quelcom per canviar-ho? (pocs).
Si no es fas res per canviar-ho, res canvia, o es que esperes un miracle?
Un dia d’aquells que et trobes baix de moral, vaig buscar la manera d’animar-me i sabia que una passejada per la vora del mar era un bon remei per a mi. Agafo el cotxe i me’n vaig a la punta de l’Àliga, una platja pedregosa que hi ha enfront d’El Perelló, de difícil accés i per això solitària. La meva sorpresa fou que a l’arribar-hi, vaig veure-hi un home pescant, d’edat madura, constitució forta, estava menjant unes galetes, ... i jo, anant caminant cara a ell, i quan estava prop sento: Bon dia,... Bon dia que tal, li contesto, i l’home hem convida a menjar les “maries” que ell menjava.
- Que en vols una?
- No gràcies.
- Endavant home agafen una, (vaig accedir a provar-les) Fixa’t bé en aquesta “maria”que algun dia et pot donar allò que avui no tens, (hem digué amb un to de ple convenciment) Ja que quasi tot a la vida es simbòlicament rodó.
La canya tremolà assenyalant que tornaven a picar i mentre recollia el fil, li comento.
- Això es el que fa vostè tot el dia?
- No, tots els dies no, però, la majoria si; tinc una esposa i no vivim a la platja, aleshores a casa si que em toca treballar.
- Que pesca molt?
- No, el suficient.
Dins la galleda, hi tenia una orada ben maca, dos sars i uns quans serrans.
- Hauria de pescar amb xarxa.
- I per què?
- Doncs, per a pescar més.
- No en necessito més.
- Podria vendre el peix que li sobrés i comprar una barca, inclús un vaixell.
- I aleshores què? Agafaria més peix?
- Exactament.
- I potser podria tenir una flota sencera de vaixells que naveguessin per tot el món i tenir treballadors i que pesquessin per a mi?
- De ben segur que podria fer-ho.
Una rialla picaresca i sarcàstica, mostrà el pescador, i em digué.
- I... aleshores què faria?
Un pensament profund i dinàmic passà pel meu cap, i li vaig contestar.
- Podria estar tots els dies que li vingués de gust a la platja pescant.
Un silenci sepulcral es notà, mentre el meu pensament recordà una conferència on es manifestava, que la vida es un cercle de causes i efectes, i si ho desconeixes aniràs donat tombs sense rumb ni destí concret. I resulta que sempre busquem les solucions lluny de nosaltres i sempre són molt prop.
El pescador trencà el silenci, i em digué.
- Per què no em preguntes per la “maria” i la seva forma?
- Disculpi, te raó, vostè volia donar-me un consell en forma visual i hem acabat amb l’exemple de davant el nostre nas, faci el favor, expliqui-ho.
- La forma redona de la “maria” es un cercle i que a la vegada forma un cicle, també nomenat karma, simbolitzant que els finals i inicis de quasi tot a la vida, es toquen.
- Res es gratuït, tot té un cost; d’esforç, de temps, de diners, la riquesa no ve determinada pels béns que obtens, sinó per la qualitat de vida resultant. Recorda’t que la majoria de la gent es rica, però ¡no ho sap!
- Qui és més ric? Un home milionari i amb una malaltia terminal o un home sense diners acumulats al banc, però, amb una excel·lent salut? Els poders dels valors els tries tu ...
Etiquetes de comentaris:
Relats 2008 Cat. D (mes de 35 anys)
D’entre tots els que llegirem aquest relat, quans hi haurà que NO estan contents amb el que tenen? (la majoria), i quans fan quelcom per canviar-ho? (pocs).
Si no es fas res per canviar-ho, res canvia, o es que esperes un miracle?
Un dia d’aquells que et trobes baix de moral, vaig buscar la manera d’animar-me i sabia que una passejada per la vora del mar era un bon remei per a mi. Agafo el cotxe i me’n vaig a la punta de l’Àliga, una platja pedregosa que hi ha enfront d’El Perelló, de difícil accés i per això solitària. La meva sorpresa fou que a l’arribar-hi, vaig veure-hi un home pescant, d’edat madura, constitució forta, estava menjant unes galetes, ... i jo, anant caminant cara a ell, i quan estava prop sento: Bon dia,... Bon dia que tal, li contesto, i l’home hem convida a menjar les “maries” que ell menjava.
- Que en vols una?
- No gràcies.
- Endavant home agafen una, (vaig accedir a provar-les) Fixa’t bé en aquesta “maria”que algun dia et pot donar allò que avui no tens, (hem digué amb un to de ple convenciment) Ja que quasi tot a la vida es simbòlicament rodó.
La canya tremolà assenyalant que tornaven a picar i mentre recollia el fil, li comento.
- Això es el que fa vostè tot el dia?
- No, tots els dies no, però, la majoria si; tinc una esposa i no vivim a la platja, aleshores a casa si que em toca treballar.
- Que pesca molt?
- No, el suficient.
Dins la galleda, hi tenia una orada ben maca, dos sars i uns quans serrans.
- Hauria de pescar amb xarxa.
- I per què?
- Doncs, per a pescar més.
- No en necessito més.
- Podria vendre el peix que li sobrés i comprar una barca, inclús un vaixell.
- I aleshores què? Agafaria més peix?
- Exactament.
- I potser podria tenir una flota sencera de vaixells que naveguessin per tot el món i tenir treballadors i que pesquessin per a mi?
- De ben segur que podria fer-ho.
Una rialla picaresca i sarcàstica, mostrà el pescador, i em digué.
- I... aleshores què faria?
Un pensament profund i dinàmic passà pel meu cap, i li vaig contestar.
- Podria estar tots els dies que li vingués de gust a la platja pescant.
Un silenci sepulcral es notà, mentre el meu pensament recordà una conferència on es manifestava, que la vida es un cercle de causes i efectes, i si ho desconeixes aniràs donat tombs sense rumb ni destí concret. I resulta que sempre busquem les solucions lluny de nosaltres i sempre són molt prop.
El pescador trencà el silenci, i em digué.
- Per què no em preguntes per la “maria” i la seva forma?
- Disculpi, te raó, vostè volia donar-me un consell en forma visual i hem acabat amb l’exemple de davant el nostre nas, faci el favor, expliqui-ho.
- La forma redona de la “maria” es un cercle i que a la vegada forma un cicle, també nomenat karma, simbolitzant que els finals i inicis de quasi tot a la vida, es toquen.
- Res es gratuït, tot té un cost; d’esforç, de temps, de diners, la riquesa no ve determinada pels béns que obtens, sinó per la qualitat de vida resultant. Recorda’t que la majoria de la gent es rica, però ¡no ho sap!
- Qui és més ric? Un home milionari i amb una malaltia terminal o un home sense diners acumulats al banc, però, amb una excel·lent salut? Els poders dels valors els tries tu ...
Deixe aqui seu comentario :
Publica un comentari a l'entrada