Canvi Climàtic - Núria Queralt Sans
CANVI CLIMÀTIC
Raül i Helena són dos germans de 7 i 9 anys, respectivament, de Barcelona. Els seus pares es queixaven de que malgastaven molt l’energia com la llum la deixaven oberta, la televisió oberta, el DVD programat.
En fi, coses que perjudiquen el medi ambient.
Els seus pares es cansaven de dir-los que estalviessin. Perquè el futur d’ells estava en joc. Ells, com nens de la seva edat, no els feien cas.
Però una nit els nens van somniar, per casualitat el que deien els seus pares.
Raül i Helena van somniar que el món s’acabava. El nivell de la mar pujava precipitament, el cabdal seria molt fort i això vindria a causa de les irresponsabilitats dels nens com ells, la cremada dels neumàtics, la tallada dels arbres, etc.
Tots el medis parlaven d’allò tots els dies. A totes les hores era notícia a tot el món.
Ells tenien 18 i 20 anys i veien que no existiria un futur llunyà per a ells.
Els medis deien que quedaven com a molt 10 anys. Per això, tots els governs van firmar un protocol que deia que a les 20:00h se desconnectarien les centrals elèctriques. Tota la gent sopava a les 19:00h perquè a les 20:00h, quan tanquessin la llum els trobessin al llit, a més a més els cotxes eren ecològics.
Ara el nens de la seva edat no podien mirar la televisió per la nit com ho feien ells de petits. La gent estava molt trista perquè veien que no havia futur.
Tot era fosc i trist, veien que per no fer cas, quan encara tenien temps, ara ho estaven pagant en les seves vides.
Raül i Helena es van despertar de seguida i molt desconcertats se’n van anar directe al llit dels seus pares per a que els expliquessin en què consistia el canvi climàtic.
A partir d’aquest somni Raül i Helena apagaven totes les llums abans d’anar-se’n a dormir, no miraven tant la televisió, etc. Ja van comprendre que el seu futur estava en joc i que ells farien el millor perquè no passés. Ja que es preocupaven per les seves vides.
Etiquetes de comentaris:
Relats 2008 Cat. A (fins 15 anys)
Raül i Helena són dos germans de 7 i 9 anys, respectivament, de Barcelona. Els seus pares es queixaven de que malgastaven molt l’energia com la llum la deixaven oberta, la televisió oberta, el DVD programat.
En fi, coses que perjudiquen el medi ambient.
Els seus pares es cansaven de dir-los que estalviessin. Perquè el futur d’ells estava en joc. Ells, com nens de la seva edat, no els feien cas.
Però una nit els nens van somniar, per casualitat el que deien els seus pares.
Raül i Helena van somniar que el món s’acabava. El nivell de la mar pujava precipitament, el cabdal seria molt fort i això vindria a causa de les irresponsabilitats dels nens com ells, la cremada dels neumàtics, la tallada dels arbres, etc.
Tots el medis parlaven d’allò tots els dies. A totes les hores era notícia a tot el món.
Ells tenien 18 i 20 anys i veien que no existiria un futur llunyà per a ells.
Els medis deien que quedaven com a molt 10 anys. Per això, tots els governs van firmar un protocol que deia que a les 20:00h se desconnectarien les centrals elèctriques. Tota la gent sopava a les 19:00h perquè a les 20:00h, quan tanquessin la llum els trobessin al llit, a més a més els cotxes eren ecològics.
Ara el nens de la seva edat no podien mirar la televisió per la nit com ho feien ells de petits. La gent estava molt trista perquè veien que no havia futur.
Tot era fosc i trist, veien que per no fer cas, quan encara tenien temps, ara ho estaven pagant en les seves vides.
Raül i Helena es van despertar de seguida i molt desconcertats se’n van anar directe al llit dels seus pares per a que els expliquessin en què consistia el canvi climàtic.
A partir d’aquest somni Raül i Helena apagaven totes les llums abans d’anar-se’n a dormir, no miraven tant la televisió, etc. Ja van comprendre que el seu futur estava en joc i que ells farien el millor perquè no passés. Ja que es preocupaven per les seves vides.
Publica un comentari a l'entrada