Cacauets - Mireia Gual Llimós
CACAUETS (O CACAUS)
Sona el despertador amb el mateix rebombori de cada matí, però a en Màrius li sembla més estrident que de costum. Trau maquinalment la mà d’entre els llençols i el para. S’asseu damunt lo llit i es posa de peu. Però tot d’una el cap li dóna voltes i sent com un mareig que li puja per la gola. Li arriba un regust amarg a la boca. Sembla ben bé com si aquest fos un matí de ressaca, quan en realitat ell ahir va arribar d’hora a casa i va estar davant al televisor fins a les onze de la nit, que fou quan se n’anà a dormir. Mentre es mirava Polònia, recorda haver menjat una bossa plena de cacauets. “Ecs, cacauets!”, - pensa i el gust amarg li sembla més intens, i una sensació de fàstic li recòrre el cos. Com pot, es dirigeix cap al bany i al mirar-se al espilll pot veure com el seu rostre pàlid va agafant la forma allargada d’un cacauet. O potser s’ho imagina. Ara nomès en pensar amb aquest fruit sec innombrable, li augmenten tots els mals.
Però el cas és que avui té una reunió important a l’empresa i no hi pot faltar. Ell mai no falta a la feina, gairabé mai no està dolent, però avui és diferent. És quant et trobes malament quant ets conscient de la importancia de trobar-se bé. I és que de fet en Màrius té una dolencia passatgera, si bé que en aquests moments a ell li sembla patir el mal més terrible. El cas és que es vesteix com pot, després de dutxar-se, es pentina, però s’adona que és incapaç d’agafar el cotxe avui. Així que es decideix a anar amb taxi. Abans de sortir de casa es torna a mirar a l’espill, adonant-se que el malestar intern se li nota completament a la cara, al igual que quan s’ha mirat just despertar-se. Pensa en què si fos una noia es podria posar una mica de coloret per tal de dissimular a la feina. Així doncs, surt, es fica a l’ascensor i es dirigeix cap al carrer. Veu un taxi que se li apropa, li fa un gest mecànic perque es pari, i en un moment es fica dins el vehicle. Just entrar-hi pot sentir una música estrident que augmenta el seu malestar. El taxista no para de parlar i parlar, i ell sols pot assentir amb el cap. Afortunadament, en deu minuts arriben al destí, i ell li paga al trajecte i accedeix cap a l’edifici on treballa. Nomès d’entrar-hi pot veure la noia de recepció que el saluda, però davant la sorpresa d’en Màrius, la noia té per a n’ell un aspecte de caca…uet, “uf, nomès de dir el nom li vènen tots els mals”, -pensa ell. És un caca…uet menut, com la mateixa noia, amb unes petites extremitats i una caballera rossa. La saluda, i es fica a l’ascensor. Al arribat al pis on ell treballa, s’adona que tots tenen l’aspecte de caca…uet. Al despatx on es fa la reunió és tot plè d’aquest fruit sec representat en cada pesona, essent caca…uets més grans o més petits depenent de la constitució física de cada persona. El cap, un senyor corpulent, representa un fruit sec inmens amb corbata. En Roman, un company de feina que sempre que pot el deixa en evidència i li fa li vida impossible, és un caca…uet, petit i rodó, i pelut, molt pelut. En Màrius no pot evitar esboçar un lleu somriure, a pesar de la difícil situació en què es troba. El matí passa lentament i ell fa tant bon paper com pot, a pesar de trobar-se fatal. Al final acaba la reunió, i ell surt després de despedir-se de tothom per a agafar de nou un taxi. Almenys en aquesta ocasió el taxista no porta la música a tot drap. Arriba a casa, es prepara un vas de llet ben calent i es fica al llit. Sens dubte havia de recordar durant molt de temps aquell ampatx de caca..uets en què tota la gent de l’oficina, i fins i tot ell mateix, s’havien convertit als seus ulls, per un dia, en aquest fruit se
Etiquetes de comentaris:
Relats 2008 Cat. C (de 26 a 35 anys)
Sona el despertador amb el mateix rebombori de cada matí, però a en Màrius li sembla més estrident que de costum. Trau maquinalment la mà d’entre els llençols i el para. S’asseu damunt lo llit i es posa de peu. Però tot d’una el cap li dóna voltes i sent com un mareig que li puja per la gola. Li arriba un regust amarg a la boca. Sembla ben bé com si aquest fos un matí de ressaca, quan en realitat ell ahir va arribar d’hora a casa i va estar davant al televisor fins a les onze de la nit, que fou quan se n’anà a dormir. Mentre es mirava Polònia, recorda haver menjat una bossa plena de cacauets. “Ecs, cacauets!”, - pensa i el gust amarg li sembla més intens, i una sensació de fàstic li recòrre el cos. Com pot, es dirigeix cap al bany i al mirar-se al espilll pot veure com el seu rostre pàlid va agafant la forma allargada d’un cacauet. O potser s’ho imagina. Ara nomès en pensar amb aquest fruit sec innombrable, li augmenten tots els mals.
Però el cas és que avui té una reunió important a l’empresa i no hi pot faltar. Ell mai no falta a la feina, gairabé mai no està dolent, però avui és diferent. És quant et trobes malament quant ets conscient de la importancia de trobar-se bé. I és que de fet en Màrius té una dolencia passatgera, si bé que en aquests moments a ell li sembla patir el mal més terrible. El cas és que es vesteix com pot, després de dutxar-se, es pentina, però s’adona que és incapaç d’agafar el cotxe avui. Així que es decideix a anar amb taxi. Abans de sortir de casa es torna a mirar a l’espill, adonant-se que el malestar intern se li nota completament a la cara, al igual que quan s’ha mirat just despertar-se. Pensa en què si fos una noia es podria posar una mica de coloret per tal de dissimular a la feina. Així doncs, surt, es fica a l’ascensor i es dirigeix cap al carrer. Veu un taxi que se li apropa, li fa un gest mecànic perque es pari, i en un moment es fica dins el vehicle. Just entrar-hi pot sentir una música estrident que augmenta el seu malestar. El taxista no para de parlar i parlar, i ell sols pot assentir amb el cap. Afortunadament, en deu minuts arriben al destí, i ell li paga al trajecte i accedeix cap a l’edifici on treballa. Nomès d’entrar-hi pot veure la noia de recepció que el saluda, però davant la sorpresa d’en Màrius, la noia té per a n’ell un aspecte de caca…uet, “uf, nomès de dir el nom li vènen tots els mals”, -pensa ell. És un caca…uet menut, com la mateixa noia, amb unes petites extremitats i una caballera rossa. La saluda, i es fica a l’ascensor. Al arribat al pis on ell treballa, s’adona que tots tenen l’aspecte de caca…uet. Al despatx on es fa la reunió és tot plè d’aquest fruit sec representat en cada pesona, essent caca…uets més grans o més petits depenent de la constitució física de cada persona. El cap, un senyor corpulent, representa un fruit sec inmens amb corbata. En Roman, un company de feina que sempre que pot el deixa en evidència i li fa li vida impossible, és un caca…uet, petit i rodó, i pelut, molt pelut. En Màrius no pot evitar esboçar un lleu somriure, a pesar de la difícil situació en què es troba. El matí passa lentament i ell fa tant bon paper com pot, a pesar de trobar-se fatal. Al final acaba la reunió, i ell surt després de despedir-se de tothom per a agafar de nou un taxi. Almenys en aquesta ocasió el taxista no porta la música a tot drap. Arriba a casa, es prepara un vas de llet ben calent i es fica al llit. Sens dubte havia de recordar durant molt de temps aquell ampatx de caca..uets en què tota la gent de l’oficina, i fins i tot ell mateix, s’havien convertit als seus ulls, per un dia, en aquest fruit se
Publica un comentari a l'entrada