Som els nens de la pau- Manar Zenoudi
Hola em dic Marta i ara us contaré la història de la meva amiga Naima: Una nena del sud d’Àfrica, que va ser adoptada fa nou anys.Un dia vam quedar a casa meva per parlar i fer deures. Vam començar a fer els deures, tot seguit començàrem a parlar sobre els nostres assumptes personals, fins que la Naima, em va començar a parlar sobre com vivia al sud d’Àfrica: em va dir que no tenien ni aigua ni menjar i que havia molta fam i pobresa, també em va donar a conèixer que hi havia terratrèmols un dels quals va ensorrar casa seva i va morir la seva mare i el seu pare, només quedava ella i el seu germà gran que van intentar lluitar contra la cruel vida per poder sobreviure. Amb els ulls plorosos i plens de tristesa em va parlar de les malalties: com ara la sida, per culpa de la qual el seu germà va morir i la va abandonaren aquell lloc tercermundista en el que es va quedar tota sola. Al cap d’uns quants anys quant ja no tenia cap esperança de poder continuar amb aquella vida, van aparèixer una generosa parella per a la qual Naima va ser la clau de la seva felicitat, llavors la van adoptar, més tard la van portar a Catalunya on vivia actualment la família i és on nosaltres ens vam fer amigues.
Jo, plorant per tot el que m’havia contat, vaig estar pensant tota la nit. Al dia següent vaig anar a l’escola amb la idea de contar-li a tothom com vivia molta gent; amb la intenció de transmetre que nosaltres, els nens, podem canviar el futur i viure en un món més feliç en què tots siguem iguals i on tothom tindríem els mateixos drets.
Ara, la Naima i jo sóm metges sense frontera que viatgem ajudant a la gent necessitada.
Una última cosa us vull dir:”SOM ELS NENS DE LA PAU” Etiquetes de comentaris: Relats 2010 Cat. A (menys de 15 anys)
Deixe aqui seu comentario :
Publica un comentari a l'entrada