Els canvis de la vida- M. Cristina García Albiol

Els canvis de la vida- M. Cristina García Albiol

Un violinista del qual ningú coneix el seu nom real, perquè des de ben petit el criden per “nandillo”. És prim, alt, amb el cabell horriblement llarg. Els seus ulls són de color de xocolata i sempre té un somriure extravagant a la cara. Està musculat. És molt guapo i, per l’afecte que fa de fora, es podria dir que té una bona vida. Però per dins està destrossat. El seu cor està trencat en mil bocinets, no té il•lusió per res i té els peus ben aferrats al terra. Ell no ha sigut sempre el mateix. Primer era un violinista macabre, però poc a poc va veure que si continuava per aquell camí li quedaven pocs anys de vida. Sempre que sortia amb els seus amics bevia per oblidar tot el que li estava passant i tot el que li passava. Es drogava amb totes les substàncies possibles que tenia a l’abast . Ara quan sortia només bevia quan ho trobava necessari. Només fuma quan li apeteix. I l’única droga que es pren es la de ser feliç. Ha canviat en tot. Ha canviat per millor. A canviat de ciutat, li ha sigut prou fàcil, però el que més li ha costat ha sigut canviar d’amics. Ara viu en un poblet petitet al costat de la mar, i prop de la muntanya. Quan esta cansat de la gent del poble se’n va a nedar a la mar i quan s’enllora de la gent del poble se’n va cap a la muntanya a descarregar l’adrenalina que té a sobre.

És un violinista de carrer que s’està adaptant a la seva nova vida. No coneix a gaire gent del poble, però els que ha coneixut i els hi ha agafat confiança li han dit que s’esperi unes setmanes, que ara la gent del poble està als afores perquè estan de vacances. Ell s’espera trobar amb algun músic més per poder tocar amb ell, o alguna dona a la qual poder conèixer i ensenyar-li tot el que sap de música, per veure si el pot ajudar a adaptar-se millor al poble. De moment pot dir que té un amic, al qual va conèixer quan va arribar al poble. Es diu Oscar, però tothom el crida per “el mimo”. És un noi d’uns vint-i-quatre anys que no ha pogut estudiar teatre de petit perquè els seus pares no estaven d’acord en que el seu fill fos actor, però ara desprès de haver estudiat interpretació d’amagat dels seus pares, fa teatre als nois del poble i als dels pobles del costat. I assaja amb els nois del grup de teatre per fer una obra de Shakespeare en acabar l’any. Es diu mimo perquè interpreta als mims molt be, i sap quan s’ha de riure i quan ha d’estar seriós. El seu somni es ser un mim Professional i que els seus pares no s’avergonyeixin quan ell digui: de professió? actor!. L’Oscar de ben petit que feia teatre. Primer a l’escola i desprès amb el grup de teatre del poble, fins que va decidir estudiar teatre en acabar l’ESO. Va fer molts amics a alguns d’ells mai els oblidarà perquè al seu costat va passar moments inoblidables i molts encara es troben per parlar sobre el que han fet en el mon del teatre.

El violisita ha fet molts camins per aquesta vida. Uns li han sortit be i d’altres li han sortit malament, alguns no els ha pogut acabar perquè li faltava motivació i d’altres encara els està acabant. Té molts somnis, tants com estrelles hi ha al cel. Un somni que li agradaria complir es trobar una noia i estimar-la, cosa que li costarà molt perquè té por de que li facin mal. Com cada vegada que s’enamora d’algú, que quan més enamorat està més mal li fan. Molts de dies abans d’anar a dormir es posa a plorar recordant les seves novies, i el molt que les va arribar a estimar. Perquè algunes encara l’hi importen i es preocupa quan pensa com i amb qui deuen estar ara. Té una afició apart de la musica, que es ballar. Li encanta ballar i mai es cansa, ho balla tot, des del vals fins rock dur. I pot repetir les cançons com un boig moltísimes vegades i mai es cansa de ballar-les. Ell nomes vol ballar perquè diu que així s’oblida de algunes coses que el fan sentir estrany.
L’Oscar, té moltes ganes de viure moments únics amb el violinista i poder ajudar-lo en tot.

Els joves del poble ja han arribat de les vacances i el violinista està content perquè ara coneixerà a mes gent i, si té sort, a algun music més.

Ha trobat una noia, la Carlota, de la qual segurament s’enamorarà perquè són iguals. Ella és cantant i també percussionista. També està una mica aixafada perquè fa mes d’un mes ho va deixar-ho amb el seu novi, el Pau. Portaven junts uns cinc anys, però feia més de quatre mesos que les coses no anaven bé i van decidir deixar-ho. Ella va passar moltes setmanes malament. Primer el somiava cada nit, fins que una nit va parar de somiar-lo. Ja sabia que havia fet un gran pas per oblidar-lo.

Desprès va intentar parlar amb ell, es va posar a plorar però desprès va reflexionar i es va donar compte que encara li quedava el llarg camí de la vida i que de nois en trobaria més i a milions. I l’últim pas va ser poder viure sense ell, Alguns dies es posava a plorar perquè encara l’estimava però la vida continuava i ella tenia que ser forta i seguir vivint-la al màxim. Tampoc no calia oblidar-lo perquè al seu costat també va passar molts moments bons. Només tenia que aprendre a viure sense ell, res més.

Al cap d’uns mesos l’Oscar, el violinista i la Carlota, van decidir anar al país basc per gravar un CD. El violinista tocava el violi i la guitarra. La Carlota tocava els instruments de percussió i cantava i a l’Oscar li van ensenyar a trocar la trompeta i va agafar la del seu tiet.

Desprès de molts de dies d’assajos van poder gravar un CD amb diferents cançons. A l’Oscar li va costar molt poder aprendre a tocar la trompeta però com que tenia moltes ganes de poder fer el projecte se li va fer més fàcil aprendre-ho.

Tots tenien una mica de por de com els hi sortiria tot, però els hi va sortir de meravella. Van vendre uns quants CD’s i van guanyar uns quants diners per poder-se comprar els capritxos que cadascú tenia. El violinista va guardar els diners per quan en tingués més fer-li un regal a la Carlota, perquè sortien des de feia uns mesos. L’Oscar s’ho va gastar comprant-se llibres de interpretació, perquè tots els que tenia se’ls sabia de memòria i també li va comprar una trompeta nova al seu tiet. I la Carlota es va guardar els diners per comprar-li un violí al violinista del qual estava totalment enamorada.

Els tres amics van jurar que mai es separarien i que s’ajudarien amb tot, i així va ser. Van estar junts molt de temps i s’ho van passar d’allò mes bé els tres junts. Van viure experiències inoblidables i sempre s’ho passaven bé. No els hi faltava drogar-se ni consumir alcohol. Amb una bona dosi de felicitat i ganes de menjar-se el mon ja en tenien prou.