El viatge del sabó- Júlia Garcia Mulet

El viatge del sabó- Júlia Garcia Mulet

Una vegada, en un petit bany d'una petita família, hi havia una ampolla de sabó d'un litre i mig buida, que s'anava gastant a poc a poc a mesura que s'anaven dutxant tots els membres.

Un dia, el sabó, es va cansar d'estar allà damunt de la banyera i que l'anessin gastant, perquè quan s'acabés, es moriria i el llençarien a les escombreries. Així que, al final, se'n va anar a buscar un altre lloc on poder viure en pau durant tot el temps possible.

El primer que va fer va ser escapar-se: va esperar que no hi hagués ningú a casa i es va plantejar com saltar de la banyera sense fer-se mal. Va decidir gastar 50 centílitres dels 500 que li quedaven per formar espuma i caure-hi al damunt. Després va avançar fins a la porta (que casualment era oberta) on es va trobar el seguent problema: els quaranta esglaons de les escales.

El sabó va començar a pensar. I va tenir una idea: untar-se tot de sabó i baixar lliscant per la barana de les escales. Va pujar damunt la barana gràcies a unes capses que estaven amuntegades al costat i un cop dalt, es va untar tot, cosa que va gastar 80 centílitres més. I FIUUUUUUUUUUU!!!! En deu segons ja era baix de tot.
Quan va aconseguir sortir al carrer, va veure que era al carrer major i passaven un munt de cotxes per la carretera que el sabó necessitava creuar. Va decidir esperar que s'aturessin els cotxes al semàfor, però va pensar que, com que ell era molt lent, no aconseguria travessar la carretera a temps i els cotxes el xafarien. Va voler provar de passar entre la gent quan aquesta passés pel pas de vianants. Però, com? El sabó va teir una idea. Va gastar 90 centilítres per a fregar-se el cos i relliscar per la carretera, i així ho va fer. Va fregar-se el cos i va posar-se a esperar. Quan el semàfor dels cotxes es va posar vermell i la gent començava a caminar cap a l'altra banda de la carretera, el sabó va agafar impuls i va relliscar perfactament com una anguila.

Després d'aquella aventura, el sabó va caminar durant molts dies, fins que, un dia una família que se n'anava de viatge el va agafar i se'l va emportar. El sabó, que estava molt cansat, es va adormir.

Quan es va despertar, va veure que era a l'aeroport i, sortint de la bossa d'un dels viatjants va començar a pensar on podria anar. Mirant la llista dels avions, va veure el nom del lloc dels seus somnis. Va decidir colar-se a l'avió i viatjar fins a aquell lloc.

Va muntar a l'avió, es va instal•lar al costat d'una maleta i va esperar durant moltes hores.

En baixar de l'avió, el sabó va veure que era enmig de la ciutat, cosa que ell no volia, però va decidir caminar una mica a veure si trobava el “lloc”.

Va caminar quilòmetres i quilòmetres i al final hi va arribar. Era un lloc molt verd ple de floretes, rierols i una cascada.

El sabó, content, va caminar, tot feliç. Pero va passar una desgràcia. Tot caminant, el sabó es va esmorrar i el tap es va obrir. Tot el contingut que quedava a dins es va vessar sobre l'herba. El sabó s'anava morint a poc a poc sense poder fer res.
Les seves últimes paraules van ser:

–Just ara que havia conseguit arribar fins aquí! Però es igual he tingut una vida plena d'aventures i al final he aconseguit el meu objectiu. Almenys, moriré feliç.
I així va ser com aquest viatge va finalitzar, i encara que va acabar molt tristament, el sabó, va ser feliç.