Quina classe! - Jessica Calvo Passos

Quina classe! - Jessica Calvo Passos

-Bon dia, nois. Silenci que ens toca naturals… Molt bé, obriu el llibre per la pàgina 37 -diu el mestre-. Ja estem acabant el tema 2 i tindrem un examen.

Una pausa. El mestre segueix:

-Pensantho bé, no farem un examen sinóu na redacció de 5 pàgines sobre la natura. Alguns deien:

-Quin rollo.

-Podria ser divertit!

-¿És obligat?

El mestre respon:

-Qui no la faci, tindrà un zero de naturals.

-Pot ser divertit, perquè no proveu?

Al sortir, els alumnes de la classe es van reunir i van quedar, per anar al bosc el dissabte i poder treure bona nota.

Van passar els dies…

Per fi dissabte!

Tot els xics i xiques de cinquè B, estaven impacients. Es van llevar aviat, van quedar a la plaça del Coc, ja que alguns no sabien com anar al bosc.

Eren les 10:30 del mati, quan van sortir caminant. A les11 eren al bosc, alguns remugaven que estaven cansats altres que mai es rendirien. Havien fet una llista perquè cadascú portés una cosá (llanterna, llapis, menjar, aigua...).

Cadascú portava la seva beguda i menjar, van fer una parada per beure aigua, com sempre hi havia un o dos xiquets se havien deixat.

Quin remei! van tindre que compartir l’aigua, ja que s’ha de ser amables. Tornen a caminar, havia un riuet, un per un el saltàven. En Joan va relliscar amb una pedra i va caure a l’aigua. ¡Quin esquitx! Tots estaven mullats però en Joan estava xop, menys mal que feia calor i es van assecar. Ja eren les 14:00 del mig dia es van fixar en un roure que mesurava tres metres i mig. Ho van apuntar a la llibreta de naturals. Jennifer com tenia la punta del llapis molt afilada només en apretar es va trencar la punta, la Karla que sempre va prevenida per si passa alguna cosa, va deixar un llapis de sobres a Jennifer.

-¡Quina gana! Ja eren les 3:15 de la tarda tots es van seure en un gran tronc que hi havia al terra. A dinar, Jose va caure a terra i espantat va dir:

-He sentit un soroll raríssim que sortia del tronc.

Tots es van aixecar, Jessica Calvo va preguntar.

-Qui tenia que portar la llanterna?

-Jo! Va dir Daiana. Josep Samper va agafar la llanterna dient

-Jo sé molt sobre els animals així que miraré jo.

-Ja, ja, ja, ja, ja. Es va riure en Josep Samper

-Per què rius? Van preguntar els altres Josep va respondre:

-Sols és un petit i preciós conillet. Tots es van girar i mirant a Arbey enmpipats, deien:

-Ets un idiota!

En Jose va fer careta de pena, els altres ho van deixar córrer.

Caminant, caminant van beure un porc senglar per sort la bestiaola no els va veure, en molt de conte es van amagar entre uns arbustos però l’Enric va xafar una branca i el porc senglar es va girar i va veure a tots els de la classe.

Van fugir cames ajudeu-me pel bosc, l’Enric va agafar una pedra del tamany del puny i la va llançar al porc senglar.¡Qui encert!Va tocar a un arbre. Quin remei, el pobre Enric no té gens de punteria, és així…

Però al menys el va distreure durant uns segons

-¡Uff! Per fi s’havia anat -van dir els altres.

Tots van agafar a l’Enric el van tirar a terra i el van tapar en moltes fulles, es van anar corrent mentre reien. L’Enric no parava de treure's fulles dels pantalons, la camisa, les sabates, els calçotets…

Tots es van ficar en redona i no paraven de dir:

-Gràcies a Déu, gràcies a Déu…

Els que no feien religió afegien:

-Menys mal, quina sort.

En tot el que els havia passat podrien escriure sis o set pàgines de la llibreta.

Ja eren les 7:45 i es feia de nit. Van tindre que encendre la llanterna, només va durar cinc minuts encesa, com tenia unes piles gastades. Jessica Saskia deia:

-Daiana ets un desastre!

Tots estaven d’acord.

Més d’un va caure perquè no podien beure res, però veient o sense veure res no es rendirien. Per fi eren a la plaça del Coc i tots els pares estaven a l’hora fixada, les nou de la nit.

El diumenge sols van voler estar a casa tranquils menys el Joan que estava malalt per la caiguda a l’aigua.

Tots van treure un deu a la redacció menys el Joan que estava costipat i la va entregar el dijous…¡Quina classe!