Esquirol - Karla Barnés Albuera

Esquirol - Karla Barnés Albuera

L’Andrea estava molt nerviosa perquè s'apropava el dia d’anar d’excursió a recollir bolets. La nit abans, passaven les hores i no s'adormia, no feia més que mirar el despertador que tenia sobre la tauleta de nit. El despertador marcava les 11 hores de la nit. Encara faltaven moltes hores per marxar d'excursió. Per fi, va sonar el despertador, eren les 8 del matí. L’Andrea es va vestir, es va pentinar i esmorzar al mateix temps. Tenia la motxilla i el cistell per als bolets preparats des la nit anterior. L'Andrea va sortir de casa i es va trobar amb els amics a la porta de l'escola. Venia l'autobús i tots van pujar ràpidament. L'Andrea es va seure amb la seva amiga Anna. Tenien per una hora de viatge. Cantant plegats va passar ràpid. Van arribar al bosc i van fer grups amb els professors que els acompanyaven. A l'Andrea li va tocar amb la seva amiga Anna, amb el Francesc, el Ferran, la Júlia i la Maria. Van caminar molta estona fins que no van trobar el primer bolet, quan el van veure de lluny tots van arrencar a córrer i el primer que el va agafar va ser el Francesc!
L'Andrea va veure un esquirol ferit i va voler ajudar-lo. Sense adonar-se'n compte es va allunyar del grup i es va endinsar pel bosc amb l'esquirol als braços. Al bosc es va trobar una casa de fusta. Es va acostar i va veure un guardabosc a l'entrada de la casa que li va preguntar:
-Nena! Què portes, un esquirol? Que no saps que et podria mossegar?
-Està ferit! Estava amb els meus amics d'excursió i m'he perdut. Que em podria ajudar, si us plau?
El guardabosc s'apropà a l'Andrea i li agafà l'esquirol.
-Aquest esquirol necessita ajuda. Dóna-me'l que el portaré al veterinari.
-D'acord, però necessito que m'ajudi a trobar els meus amics, no conec el bosc i estaran preocupats.
Els nens estaven buscant l'Andrea i no la trobaven. El guardabosc va sentir als nens cridar i va córrer cap a on venien les veus.
-Aquí està l'Andrea, no patiu!
Els nens es van trobar i van portar tots junts l'esquirol al veterinari que hi havia prop de la casa del guardabosc.
-Aquest esquirol té una ferida a la cama, necessita que li embenem.
Va passar una estona i el veterinari va dir:
-L’esquirol es quedarà amb mi una setmana. Després el tornarem al bosc.
L'Andrea i els seus amics van tornar amb el guardabosc al bosc, qui els va ensenyar els millors racons per trobar els bolets. Al cap de dos hores tenien tots els cistells ben plens!
Es feia l'hora de dinar i van convidar el guardabosc a dinar amb ells, portaven menjar de sobres. Després de dinar feia molta calor. Hi havia un llac prop i es van banyar.
Cap a les cinc van anar a visitar l'esquirol al veterinari. Tenia tota la cama dreta embenada i no es podia moure. Els nois estaven contents perquè l'esquirol es curaria ràpid. Van tornar cap al bosc a fer un tomb. Van deixar els cistells plens a l'autobús i van parlar amb els altres nens, que gairebé no portaven bolets i els van ensenyar els llocs que els havia dit el guardabosc.
Quan es van fer les 7, els professors van dir que tenien que muntar les tendes de campanya i començar a fer la foguera per torrar els bolets. Van anar a buscar branques que hi havia a sota dels arbres. Els professors els van ensenyar a fer foc i aviat van començar a fer el sopar. El guardabosc havia portat pa i refrescos per menjar amb els bolets. El van convidar a dormir amb ells, tenien molt de lloc.
Després de sopar, els professors van treure dos guitarres i van estar cantant molta estona, fins l'hora d'anar a dormir. Els nens no volien dormir, volien cantar una estona més. Els professors van dir que havien d'anar a dormir aviat perquè a l’endemà els esperava una bona caminada.
El guardabosc va dormir a la mateixa tenda que l'Andrea. Els nens d'aquella tenda no van poder dormir en tota la nit perquè el guardabosc roncava moltíssim. A mitja nit, van aixecar-se els nens i van anar a parlar amb els professors. Els professors es van enfadar perquè era tard i volien dormir. Van dir-los que s’havien d'aguantar perquè el guardabosc era el seu convidat.
Per fi es va fer de dia. Els nens es van aixecar, van esmorzar i van anar a visitar l'esquirol un altre cop. El veterinari va dir que hi havia una planta que podria curar l'esquirol més ràpidament, era una planta perfumada amb els pètals rosats i que es trobava als llocs més propers a l'aigua del llac. Es tractava d'anar a buscar aquella planta i fer-li menjar a l'esquirol. Tots van anar a la recerca del remei. Al cap d'una estona la van trobar, la van portar al veterinari i li van donar per menjar.
L'esquirol es va curar. Els nens van dinar i se'n van tornar a casa però abans es van acomiadar del guardabosc, del veterinari i de l'esquirol, però l'esquirol no va voler separar-se de l'Andrea i el van portar al col•legi. Allí es va quedar per sempre, a una gàbia que tenia el conserge de l'escola. Entre tots li portaven menjar cada dia.
Quan es va acabar el curs, ningú podia tenir cura l'esquirol i van posar cartells. Una dona de seixanta anys els va veure i va dir que ella el cuidaria per sempre, perquè tenia un esquirol femella que se sentia molt sola i va pensar que li faria companyia.
Els nens es van fer molt amics d'aquella velleta i sovint anaven a visitar l'esquirol i la seva companya. L'esquirol es va quedar per sempre més amb aquella amable dona i l'esquirol femella.