Benvinguda nouvinguda - Anna Rodríguex Grau
Benvinguda nouvinguda
Ha passat l’estiu. El dia quinze de setembre vam començar les classes. Vaig arribar tard al col·legi. Anava súper carregada. Portava tots els llibres nous. Tenia moltes ganes de trobar-me amb els meus amics. Pel camí anava pensant, hi haurà algú nou a la classe? Faltaven cinc minuts per entrar, tots els amics ens vam saludar, i ens preguntàvem moltes coses: Com hem passat les vacances?, on hem viatjat?, què hem fet?...
Al entrar a classe vam conèixer el nou professor, es deia Joan i era de Benifallet. Ens vam presentar tots i allà al racó vam veure una nena nova.
Tots la miràvem, era nova i a més no era com nosaltres, era molt diferent. Era més alta, venia d’una tribu de l’Àfrica, es deia Magalí. No sabia la nostra llengua ni nosaltres la seva. Però no ens va costar gaire fer-nos amics. Magalí, era molt alegre, sabia cançons, danses i sempre volia ensenyar-nos-les. Tenia el cabell molt arrissat, gairebé tenia caragols, el portava ple de llacets vermells, taronges, grocs, verds... Les seves dents eren blanquíssimes, la seva pell tenia color de xocolata. Tots dèiem tan diferent que és i tan que l’estimem!
El professor Joan un dia li va fer explicar d’on venia. Va portar un mapa i la Magalí ens ho va dir. Venia del Congo, i ens va explicar que hi ha un riu amb el mateix nom. El seu país té temperatures molt diferents, mai fa fred, per això aquí ella va tan tapada. La estació de les pluges és la més pesada, no es pot jugar, però sempre es veu l’arc de Sant Martí. Hi ha animals ferotges, zebres, girafes, lleons, tigres, serps... Quan ens ho explicava, ens va fer sentir por!
Li vam preguntar, per què havia vingut aquí i ella ens va dir: els meus pares es van morir un dia que hi va haver una guerra entre tribus i a mi em van deixar en un orfenat. Per sort, els meus pares actuals, em van venir a buscar i ara sóc molt feliç aquí! Vull aprendre les vostres costums, ser com vosaltres però no vull oblidar mai el meu país, ni les meves pròpies arrels. Nosaltres ens vam entristir quan ens ho explicava, però ara de veritat que l’estimem molt i donem gràcies per tenir-la amb nosaltres.
Benvinguda Magalí!
Ha passat l’estiu. El dia quinze de setembre vam començar les classes. Vaig arribar tard al col·legi. Anava súper carregada. Portava tots els llibres nous. Tenia moltes ganes de trobar-me amb els meus amics. Pel camí anava pensant, hi haurà algú nou a la classe? Faltaven cinc minuts per entrar, tots els amics ens vam saludar, i ens preguntàvem moltes coses: Com hem passat les vacances?, on hem viatjat?, què hem fet?...
Al entrar a classe vam conèixer el nou professor, es deia Joan i era de Benifallet. Ens vam presentar tots i allà al racó vam veure una nena nova.
Tots la miràvem, era nova i a més no era com nosaltres, era molt diferent. Era més alta, venia d’una tribu de l’Àfrica, es deia Magalí. No sabia la nostra llengua ni nosaltres la seva. Però no ens va costar gaire fer-nos amics. Magalí, era molt alegre, sabia cançons, danses i sempre volia ensenyar-nos-les. Tenia el cabell molt arrissat, gairebé tenia caragols, el portava ple de llacets vermells, taronges, grocs, verds... Les seves dents eren blanquíssimes, la seva pell tenia color de xocolata. Tots dèiem tan diferent que és i tan que l’estimem!
El professor Joan un dia li va fer explicar d’on venia. Va portar un mapa i la Magalí ens ho va dir. Venia del Congo, i ens va explicar que hi ha un riu amb el mateix nom. El seu país té temperatures molt diferents, mai fa fred, per això aquí ella va tan tapada. La estació de les pluges és la més pesada, no es pot jugar, però sempre es veu l’arc de Sant Martí. Hi ha animals ferotges, zebres, girafes, lleons, tigres, serps... Quan ens ho explicava, ens va fer sentir por!
Li vam preguntar, per què havia vingut aquí i ella ens va dir: els meus pares es van morir un dia que hi va haver una guerra entre tribus i a mi em van deixar en un orfenat. Per sort, els meus pares actuals, em van venir a buscar i ara sóc molt feliç aquí! Vull aprendre les vostres costums, ser com vosaltres però no vull oblidar mai el meu país, ni les meves pròpies arrels. Nosaltres ens vam entristir quan ens ho explicava, però ara de veritat que l’estimem molt i donem gràcies per tenir-la amb nosaltres.
Benvinguda Magalí!
Publica un comentari a l'entrada