3000 - Joao Roberto Ferrao Kanyen
Un dia quan vaig tornar a l´hora de dinar estava molt avorrit amb l’Alberto, el meu amic ja que no sabíem què fer, quan de sobte vam sentir un soroll. Vam anar al jardí de darrere per veure que era i no veiem res i el meu amic va dir:–Segur que és un d´aquells gats que hi ha pel carrer.
Vam cridar al veí i va sortir molt content i va exclamar:
-He entrat a l´any 3000.
El meu amic i jo no el vam creure i per això li vaig dir:
–Això no t’ho creus ni tu, és impossible.
I ens va contestar:
–Si veniu al meu saló, vos ho demostraré!
I vam veure una espècie de forat negre però de color blanc i amb molta presa ens va dir:
–Entreu, vinga.
Però nosaltres li vam contestar:
–No tan ràpid, que no sabem si tornarem a sortir d´aquí.
–Però si jo he entrat i he tornat a sortir. Confieu en mi.
Llavors vam entrar. Quan ja estàvem dins vam notar que tothom se’n reia de nosaltres, vam preguntar el motiu a un ciutadà amable i ens van explicar que era perquè caminàvem.
-Què? -va dir l´Alberto, i ens vam fixar que tothom anava en una plataforma voladora.
Quan ja estàvem cansats li vam dir a un taxista temporal que ens portés a l´any 2009 i mentre l’Alberto va trucar per telèfon i el taxista va dir:
–A l’any 3000 no ja s´utilitza telèfon sinó hemerson berigher.
Vam tornar i ho vam deixar en secret. Ens vam prometre que no ho diríem a ningú i jo no ho vaig dir, però a l’Alberto i a mi se’ns va ocórrer una idea: ensenyar-li la dimensió a l’alcalde i fer pagar per entrar en aquell fenomen. Finalment ens vam fer famosos i vam guanyar el premi Novel al millor descobriment de la història i els nostres pares van estar súper orgullosos del que havíem aconseguit. Ens encanta ser els majors descobridors de la història i per cert els més joves . Etiquetes de comentaris: Relats 2009 Cat. A (fins 15 anys)
Deixe aqui seu comentario :
Publica un comentari a l'entrada